De totxos, carmanyoles i balafiadors

EN RUÏNA

En Siset de Cals Ous remuga de nou…

- I doncs, Siset, que bades amb aquesta cara tan llarga?

- Oh ves! Que cony ha de ser? Guaita això? Que et sembla a tu?

- Les cases aquestes?

- Clar! Fan llàstima de veure, tots los totxos a la vista, embastides a mig treure, puntals a dojo, alguns escampats per terra… Tot un carrer! I tot just a l’entrada del poble. Dóna una imatge molt lletja. És com si estiguéssim a mig fer, com si el poble no estigués sencer.

- Home Siset, la crisi, ja se sap…

- La crisi, la crisi! Refotuda crisi dels pebrots, casun la mar salada i els banquers i els polítics i la mare que’ls va matricular a tots.

- Ja se sap que això de la construcció està ben fotut…

- Si home, Romuald, però això és molt perillós. Que passarà si hi entra la canalla i s’obre el cap perquè es fot de dalt a baix? O si s’hi clava algun ferrot? Eh? Allavons tot seran plors. Això no es pot deixar així, xec!

- I ademés, pensar que hi ha gent pel carrer, sense ni un puesto on dormir. En quin món vivim?

- Ja se sap, es va estirar més lo braç que la màniga i ara estem casi tots ben entrampats.

- Ui tant! En això tens raó, fins i tot los de les empreses de Barcelona i de fora que van comprar terrenos i més terrenos s’hi han enganxat los dits. A mi em feia patir molt quan veia que n’havien comprat un altre i es preparaven per fer més cases. La cosa creixia a tort i a dret. Ves que’t dic, que algunes coses bones té la crisi dels dallonses.

- Home, vols dir?

- Mira, Vinyols ha crescut, ja està bé, però prou! Si la cosa hagués continuat igual, això seria un poble dormitori d’aquells que diuen, amb tots de forasters que no traurien ni el cap pel bar. A l’escola no s’hi cabria i al metge… val més que calli.

- En això potser tens raó.

- I ara la gent ja no malgasta, que semblaven tots balafiadors! A veure que tenia el tot-terreno més gros, a veure qui feia més lo ruc. Ara m’ha dit la xiqueta que a la fenya les carmanyoles van que volen, res de menjar de restaurant. I tot això està bé, los quartos s’han de valorar, que no cauen del cel.

- Sí, n’hi havia alguns que semblava que tenien la mà ben foradada, i ara els veus que porten el cinturó ben estret.

- I te’n diré una altra. N’hi ha que encara riuen ara de les constructores i els bancs. I sinó preguntal’s-hi als que van vendre la terra que tenien a preu d’or i ara encara hi aparquen el tractor o la DKV perquè ni havien començar a fer-hi res que ja va petar tot. Aquests sí que’ls hi va tocar la loto.

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>