Els destacats de la Mercè

Autògraf d'en Mazoni

Deixant de banda petits problemes, les festes de la Mercè em van anar a les mil meravelles. Vaig estar en concerts pel centre de Barcelona i també vaig passejar-me pels que feien al recinte del Fòrum, i no vaig tenir cap problema.

Però el dilluns quan ja marxava vaig veure el metro extraordinàriament ple, era tot el ramat de persones que tenien per destí el Fòrum. Segurament els que jo vaig veure ja no devien ni entrar, unes 70.000 persones es van quedar fora.

La veritat és que, potser tanta gernació no era previsible, però era d’esperar. S’havia de tenir en compte la capacitat de convocatòria de El Canto del Loco, que acabaven d’omplir no feia massa dos Sant Jordi seguits. Però, sortosament veient la que que es va muntar, per vàries raons no tenia cap intenció d’anar-hi: els vaig veure en directe no fa massa, l’endemà havia de treballar (no treballo a Barcelona) i tampoc m’agraden especialment.

Per mi, amb un criteri tan subjectiu com el gust personal, el pòdium dels destacats de la Mercè són:

En tercer lloc l’escriptor de l’autògraf que veieu a la imatge, en Mazoni, amb qui vaig tenir el plaer de parlar una estoneta. És un xiquet molt proper i simpàtic, em va caure molt bé. Entre d’altres coses vam parlar sobre la mula, i no diré massa per a que la seva discogràfica no s’enfadi, però diguéssim que no esta precisament en contra del que alguns mal anomenen pirateria. Encara que estigui dedicat, potser a algun col·leccionista, li fa gràcia la signatura, així que si voleu només cal que cliqueu a la imatge per descarregar-la en PDF.

En segon lloc Roger Mas. El lleidatà no va decepcionar i va fer un concert dels que van de menys a més, de melodies a ritmes. Les quatre gotes que van caure no van buidar gens la Plaça Catalunya, i els crits d’un inútil no van semblar pertorbar gens ni mica al cantautor.

I, indiscutiblement, en primer lloc: Antònia Font. El concert davant l’antiga fàbrica Damm, va ser apoteòsic, va començar amb un públic espectant i finalment els va deixar exhausts. Era impressionant com a mida que passaven els primers minuts, els carrers del voltant s’anaven omplint més i més fins a només deixar entreveure caps i mans que t’envoltaven.

El concert va començar de dia i va acabar ja ben fosc. Mentre la claror s’amagava, la gent s’animava més i més, i el pop s’enduria. Els dos punts àlgids de l’actuació va ser quan el cantant Pau Debon va deixar l’escenari a Joan Miquel Oliver i companyia, i es van marcar una acceleració de tempo sublim, i poc després amb el hit Wa Yeah i la gent saltant com a bojos.

Menció especial per les patates fregides d’una parada del Fòrum, compartides en plena matinada amb uns amics, que tant va agraïr al meu estómac com la cervesa fresca quan picava el sol.

Un comentari a “Els destacats de la Mercè”

  1. Quan li dius adéu a l’agost tens el cotxe ple de gots | utupia ha dit:

    […] I aquest que veieu a la fotografia, és un got del Cambrirock amb els autògrafs i dedicatòries dels quatre components d’Antònia Font, tots excepte el bateria. Els vaig veure no massa lluny ballant ben animats amb La Carrau, i en un descans entre tema i tema van signar-me’l. El segon autògraf que he demanat mai després d’aquell d’en Mazoni. […]

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>