Fins als collons de Renfe
No m’equivocava quan deia que el meu cap de setmana depenia de Renfe. Ja explicaré com va anar musicalment parlant (que va ser de meravella) però abans em ve de gust desfogar la ràbia que els treballadors d’aquesta companyia i el seu propi funcionament em fan acumular periòdicament.
Tenia previst agafar quatre trens, el primer el divendres, i després dels problemes de la setmana passada i el fet que s’esperessin més pluges no presagiava res de bo.
Podria haver-hi anat en cotxe, i tant. Comptant el 10€ de peatges i el la benzina d’anada i tornada, em sortiria per uns 30€ o 40€. Això és quatre vegades més del que val anar-hi en tren. I sense comptar el cost d’aparcar a Barcelona, zones blaves o verdes totes són del color dels impostos encoberts. I la veritat, no em puc permetre malgastar d’aquesta manera, per això vaig agafar el tren.
Per evitar-me problemes, minuts abans d’anar a l’estació vaig trucar a l’atenció al client per confirmar que no hi havien problemes -no hay ninguna incidència en esta línea, el máximo retraso es de 5 minutos
. Però ah! amb Renfe mai se sap, en qualsevol moment et poden donar pel sac sense ni donar-te temps per untarte la vaselina.
Just en sortir, o més ben dit, quan haviem de sortir començaven els problemes. El tren no arrenca, llavors sembla que ho fa però s’atura bruscament. Es repeteix la jugada varis cops, i més divertit encara: el tren retrocedeix uns metres. Per cargolar-se de de riure.
Passen deu minuts i continuem igual, seguidament avancem un parell de pams, ara quatre. Quan portavem una mitja hora se m’inflen fins a explotar, m’aixeco i me’n vaig de cap a la cabina del conductor. Truco a la porta, no em responen, l’obro. El conductor en veure’m s’acomiada de qui parlava pel mòbil i em diu 4 minuts i sortim
. Ah! perfecte, doncs li pregunto que si el tren disposa d’un fantàstic sistema de megafonia, per què no l’utilitza per informar als passatgers del que està passant. I em diu que no ho pot fer tot, al que jo li contesto que, almenys jo, prefereixo esperar-me un minut més i saber que passa, que no estar-me assegut rabiant i sense saber si m’estaré així 10 minuts o 10 hores. Tens raó
, em contesta, i aquí acaba la nostra conversa.
He viatjat en trens a més de 30º de temperatura, he arribat incomptables vegades tard al destí, he fet varis cops més de 100km de peu al tren i en una ocasió vaig estar una hora des de l’estació de Gràcia a l’estació de Sants de Barcelona.
La infraestructures de Renfe són llastimoses i les avàries, suposo, no són a causa dels seus treballadors. Però és que quan hi ha algun problema, per postres mai t’informen del que passa i mai és disculpen, i això si és responsabilitat directa dels empleats.
La simpatia dels revisors o dels encarregats de les guixetes és simplement nul·la, de vegades arribant al punt de ser desagradables. I si algú es pensa que els fulls de reclamació serveixen per alguna cosa, que no es faci il·lusions, només et tornen els diners si el tren que arriba amb retard és de llarg recorregut, o sigui, res de regionals.
Per tot això i mil tocades més d’allò que no sona, n’estic fart, n’estic fins als collons de Renfe.
Aquest article va ser escrit
el Monday, 25 de September, 2006 a les 22:39h i està guardat a la categoria Estar al dia, Personal i intransferible.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Wednesday, 27 de September, 2006 a les 19:14h
Deixant de banda petits problemes, les festes de la Mercè em van anar a les mil meravelles. Vaig estar en concerts pel centre de Barcelona i també vaig passejar-me pels que feien al recinte del Fòrum, i no vaig tenir cap problema. […]
Thursday, 28 de September, 2006 a les 10:51h
Tens tota la raó del món. Intentant buscar justificació, de vegades penso que si els pressupostos destinats a infraestructures són tan llastimosos (aquí a Catalunya, no pas a Madrid), es pot suposar que els que van destinats a nòmines deuen fer la mateixa pena. I en males condicions jo també estaria frustrat. Però no en tinc constància, ni tampoc intento treure’ls la culpa. Renfe fa cagar.
Thursday, 28 de September, 2006 a les 13:50h
Estem d’acord Pep, jo no en tinc ni idea dels seus sous, ni cap culpa si cobren poc, sóc un simple ciutadà o client. I no critico només als treballadors, a Renfe falla des de la punta de la piràmide fins a tota la base.
Friday, 29 de September, 2006 a les 16:48h
[…] La organització té pàgina oficial i també una d’especial per a Barcelona. I seguint en la meva tossuda mania de criticar allò que no m’agrada, no m’estaré de queixar-me per no trobar la pàgina en Català. A excepció de dos apunts tot està en Castellà. […]
Saturday, 30 de September, 2006 a les 13:56h
Déu n’hi do. Jo també l’he patit bastant. Si la incidència no és deguda a la meteorologia i el retard és de més de 30min et tornen els diners encara que sigui regional. A mi me’ls han tornat dues o tres vegades ja.
Lo de informació, tota la raó. Els hi fa recança informar als fills de puta. Perquè ho saben però no diuen mai res. Quan el revisor passeja amunt i avall corrent l’has de parar i preguntar-li. Patètic.
Monday, 2 de October, 2006 a les 17:29h
Doncs jo xiquet, vaig enviar una carta de reclamació, per un retard que em sembla que era de quasi una hora, on demanava explícitament, que com a mínim, volia que em tornessin els cuartos. I l’únic que vaig rebre és una carta de resposta plena de blah blah blah…
Tuesday, 24 de October, 2006 a les 18:47h
[…] Com sé el que feien? Doncs ho sé perque mentre esperava un tren amb retard (quina sorpresa!) ho vaig veure. […]
Tuesday, 21 de November, 2006 a les 19:39h
[…] Així que no ens exaltem, tranquils que no és veritat. Com ja he dit algun cop, a mi els de Renfe, per raons que ja he explicat, em cauen com una patada als baixos, però aquest cop no han fet res. Seria divertit que fós veritat per poder maleïr amb ganes i desfogar-se a gust, però no. […]
Wednesday, 18 de April, 2007 a les 0:22h
[…] Sembla que a l’estació de Renfe de Cambrils han arribat el censors, els devia fer mal a la vista veure aquell rètol de les calces, fruit de la colonització lingüística, i ben bé l’han esborrat del mapa. […]
Monday, 10 de May, 2010 a les 23:01h
[…] I no va ser pas l’única vegada que vaig al·lucinar amb el tema de la neteja i pulcritud dels espais públics. Em va anar d’un pèl de no fotre’m de lloros al final d’una escala mecànica per anar badant amb el paio del servei de neteja, estava aspirant la pols d’uns tríptics informatius de l’estació de Kyoto! [mode-ironic] Diguem que les estacions estan una miqueta més netes que les de la Renfe (però només una mica eh!) [/mode-ironic]. […]