Generació d’informàtics menja-marrons

Aquesta setmana m’han arribat dues notícies que m’han fet pensar en la situació, no gaire positiva, que ens ha tocat patir a l’emergent generació d’Enginyers Informàtics.

Primer ens ha tocat menjar-nos el marró que també s’han d’empassar tots els de la nostra generació, dels que vam néixer al voltant dels principis dels 80. A Economing ho expliquen en un bon article que ens engloba dintre la bombolla mileurista i que es resumeix en els següents punts:

  • Els que han iniciat la seva vida laboral després de mitjans dels 90 han estat els primers a patir la precarietat laboral i salarial. Per exemple, un caixer de temporada cobrava l’any 1993 l’equivalent de 1.500 euros mensuals. Un any després, contractat via ETT, aquest caixer va passar a cobrar amb prou feines 600 euros.
  • El mercat laboral ha empitjorat els últims anys: Espanya és l’únic país avançat en el qual els professionals superiors no directius no només no han guanyat salari en termes reals, sinó que fins i tot han perdut salari. Els salaris d’aquest grup d’ocupacions estan entre els més baixos d’Europa.
  • Hem entrat al mercat de l’habitatge en el pitjor moment. Quan els preus eren raonables no podiem ni pagar l’estora d’entrada a casa i quan hem pogut estalviar i hipotecar el nostre futur (mai més ben dit) hem hagut de comprar pisos de 40m2 o esperar la gran hòstia cada final de mes. Tota una generació d’alcaldes i promotors sense escrúpols poden conduir un Porsche per anar al Port a buscar la llanxa gràcies a nosaltres, de res.
  • No hem tingut cap ajuda per a la compra del nostre habitatge, simplement no existien.
  • Ara que arriben les ajudes per nosaltres ja és massa tard. I els que estan de lloguer veuran com les mesures preses faran inflacionar els preus.

En resum, que estem ben fotuts. Però això no es tot, ja que en el col·lectiu professional en el que estem, la situació és pitjor que en molts d’altres i de forma totalment immerescuda. L’article que enllacen també ho reflecteix.

Un ex-company de carrera i actual company de professió (però no d’empresa) m’envia l’enllaç d’un article que creu que hem de donar a conèixer. Titulat Hacen falta esclavos, fa un retrat de la situació que pateixen molts companys a tot l’estat espanyol, i es queixa bàsicament dels sous baixos que ofereixen les consultores als titulats, menys de 20.000€ anuals bruts, i del que costa assolir una situació acceptable.

Li dono tota la raó del món, si ens comparem a arquitectes, aparelladors i d’altres enginyers, n’hi ha per fotre’s a plorar. Les comparacions són odioses i aquestes més. Ja no diguem si ens comparem amb un electricista, un fontaner o molts altres col·lectius de formació més baixa. No dic que no es mereixin el que cobren però sí que, en general, els informàtics es mereixen més del que cobren, sobretot tenint en compte la responsabilitat de les tasques que a molts els toca du a terme.

Personalment, crec que he tingut sort. Recentment he estat a punt de canviar de feina d’anar-me’n a treballar a una de les empreses que surt citada a l’article, però finalment m’he quedat on era perquè la contra-oferta ha estat més satisfactòria del que m’esperava. En el meu cas, durant els 3 anys de vida laboral com a programador he passat d’una situació de merda a una d’acceptable, i he anat progressant mica en mica. Suposo que l’esforç personal també hi haurà tingut a veure. Però en qualsevol cas, el temps em dirà si he fet bé o no.

Ara els empresaris es queixen de que no hi ha prou informàtics, que les facultats estan buides. Que esperàveu pagant el que pagueu? Quan jo vaig triar la carrera que havia de fer, ho vaig fer en funció dels meus gustos, volia treballar en allò que m’agrada. Però els universitaris d’ara són més llestos, miren el que cobra cada col·lectiu i llavors trien. No m’estranya gens que tants vulguin ser funcionaris.

Però no tot és dolent. Aquesta falta d’informàtics està beneficiant als que ja hi som. La oportunitat de canviar de feina també l’he tingut per això, perquè al Camp de Tarragona s’estan implantant empreses de programari, perquè cada cop ens necessiten més i som menys. Potser al final haurem de donar les gràcies a la penosa situació viscuda fins ara perquè provocarà que hagi de canviar radicalment, tant de bo!

Afegitó del dilluns 25 de febrer de 2008

El Xavi, l’amic que em va passar la notícia, m’avisa de que ha tingut conseqüències. Sembla que volen organitzar una vaga i fins i tot n’han creat dos llocs web amb fòrum inclòs únicament amb aquest objectiu. La mobilització o és conjunta o no cal que sigui.

5 comentaris a “Generació d’informàtics menja-marrons”

  1. Jofre ha dit:

    Hola. He vist que ets un ferm defensor de blog amb G. Potser t’interessaria participar en aquesta campanya que consisteix a posar un botó al blog: http://blog-no-pas-bloc.cogia.net/

  2. polromeu ha dit:

    Gràcies per aquesta informació. Romandré un temps més a la restauració fins que es produeixi aquest canvi.

    Afegitó: Com a funcionari al poble s’ofereixen 22.400 € nets anuals.

  3. bps ha dit:

    El problema està a les arrels de la informàtica, és igual ser enginyer o tècnic, el tema radica al començament al inici de tot o el que és el mateix, en nosaltres mateixos. Encara que “detalls” com l’intrusime, el “hazlo tu mismo” o “se que són dos clics” no ajuden pas a millorar la situació i t’ho diu un que enginyer no és però que fa ja vora de 7 anys que s’hi dedica: si no ets fas valorar se’t menjaran cruu sense miraments i et faran fer treballs molt importants a preu de ganga, i hi torno, és igual en quina de les branques ens movem, en general tot el que envolta l’immens món de la inforàtica és, per dir-ho suaument, un autèntic desastre, però encara així als que ens agrada en agrada, tot un repte i una incongruencia ;)

    Saluts i paciència, tot arriba, fins hi tot la part positiva!

  4. utopiq ha dit:

    Jofre, gràcies per l’interès, miraré d’incrustar algun petit bàner o enllaç a la campanya.

    Home Pol, això ja és qüestió de preferències. En el meu cas, prefereixo treballar d’allò que m’agrada encara que sigui en pitjors condicions, dintre d’uns límits clar. A no ser que realment la diferència de sou fos molt important i la necessités, abans treballaria d’allò que he estudiat i em satisfà. I més tenint en compte el llarg termini, una feina qualificada sempre té menys riscos d’atur i la teva vàlua com a professional tendeix a millorar any a any. Amb això no vull criticar la teva decisió, cadascú coneix els seus condicionants i no soc ningú per dir-te que has de fer.

    bps, gràcies per la teva aportació més experimentada. Jo també hi veig múltiples causes possibles a la situació, i en algun crec que coincidim totalment:

    • No estem col·legiats ni organitzats.
    • Un plànol d’un magatzem d’olives l’ha de signar un arquitecte, un projecte d’aplicació de seguretat militar el pot signar Perico Los Palotes.
    • Els superiors o responsables no acostumen mai a ser enginyers o personal tècnic, per tant sovint és molt difícil que entenguin les problemàtiques de l’informàtic.
    • No hi ha informàtics fent de químics, però sí químics fent d’informàtics.
    • Etcètera…
  5. JOrdi ha dit:

    Me n’alegro de que la teva situació econòmica hag millorat noi!!
    A mi també em van contraofertar i això em va permetre millorar algo, ara és menys dolent…el sou… :/

    També havia vist els articles i estic al tanto de les campanyes…

    Si al final haurem de fer una manifestació dels informàtics de la zona!!! XD
    Quina carretera tallem?
    O potser millor no donar suport? XD
    Tallar algun “switch”? XD

    Apa, salut!!

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>