Caótica Ana

Caótica Ana

Avui, com tants d’altres, m’he reincorporat a la rutina laboral. I encara que sembli contradictori, això hauria de significar que tindré més temps per publicar. L’inconvenient és la connexió ADSL, o més ben dit Teléfonica, que em continua donant pel sac sense solucionar els problemes que hi ha la centraleta…

Aprofitant que ara funciona comentaré la última pel·lícula d’en Julio Médem, Caótica Ana, que vaig anar a veure quan l’estrenaven farà un parell de divendres. El director de Los amantes del Círculo Polar i de Lucía y el sexo torna després de quatre anys d’aquesta que va ser la seva última pel·lícula, amb el paréntesis que suposà el documental Euskal pilota. Larrua harriaren kontra / La pelota vasca. La piel contra la piedra.

La protagonista absoluta d’aquesta història és Ana, una jove pintora naïf i apassionada que viu al més pur estil hippy amb el seu pare en una cova de la costa eivissenca. En un mercat, mentre venia les seves obres, els coneix Justine, una mecenes cosmopolita que la convenç per rebre formació artística en un centre -d’aspecte molt bohemi- de Madrid, que és de la seva propietat, amb més joves d’inquietuds similars. És a partir d’aquí quan la seva vida es transforma i inicia un exploració del món molt personal, tant a nivel físic com mental. El seu cos recorrerà terra i mar, i la seva ment li descobrirà realitats llunyanes que ni tan sols coneixia, a través de la hipnosi. Són aquesta vida nómada i les sorpreses que el seu propi subconscient li deparen, els que aporten el caos a la seva vida i al propi film.

Caótica Ana no és un pel·lícula convencional. Jo la vaig interpretar com a poema cinematogràfic, ple d’hipèrboles en moviment, metàfores en color i metonímies animades. És un projecte d’aquells que els distribuidors intenten classificar, thriller vaig veure en algun lloc que li deien, però que no hi ha manera d’encasellar. Hi ha lloc per l’amor, la denúncia social, la història, inclús húmor àcid en forma de tifa humana (per a més detalls cal veure-la, la pel·lícula).

Una fantàstica cinta ideal per a ments obertes amb ganes d’experimentar noves sensacions davant de la gran pantalla. En paraules del propi Médem Caótica Ana es una oda a la lucha de la mujer por la vida y contra la tiranía del hombre blanco. Es la lucha de la mujer frente al señor de la guerra, frente al hombre blanco como primera causa de las desgracias de la humanidad.

Jo crec que es mereix un senyor 8.

Afegitó: Per a aquells que l’hagueu vist i vulgueu conèixer millors les arrels de la història, el caos d’Ana i la relació amb la resta de personatges Julio Médem ha escrit uns texts anomenats Binómios.

2 comentaris a “Caótica Ana”

  1. agentenaranja ha dit:

    Mes crítiques de la peli del Medem a:

    http://lacaoticaana.blogspot.com/

  2. utopiq ha dit:

    Gràcies per l’enllaç agent. Però més que una crítica és un blog que recull tota mena d’informació referent a la peli, oi?

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>