Crash, històries d’immigrants

Ahir diumenge vaig anar a veure Crash, vaig haver de sentar-me en una d’aquestes butaques dobles de la última fila que tot i semblar més comòdes per anar en parella són realment un merda, ja que el seients estan massa inclinats cap endavant i patines tota l’estona.

Tornant al tema, en principi quan veig veure imatges de la pel·lícula em va semblar una més de bòfia i hòsties, pero hi vaig anar per les crítiques que havia llegit i al veure que tenia 6 nominacions als Oscar. Val a dir que tot i disposar de la peli en DivX vaig anar al cine perquè em venia de gust.

Que em va semblar? Doncs em va agradar, una bona i entretinguda pel·licula. Té moments desconcertants i també emocionants, però no s’escapa de la previsibilitat de la majoria de films nord-americans.

Una de les reflexions que em va provocar és la de pensar com en qualsevol societat, els que mes putejats estan, pobres i immigrants, són els que s’acaben fotent uns als altres: robatoris, furts, atracs… La classe alta, els benestants s’escapen més fàcilment d’aquests problemes i quan els pateixen no els destrossa la vida, si els roben el cotxe, se’n compren un de nou i llestos. Per a algú que cobra 500€ mensuals les coses no són així de senzilles.

Una bona pel·lícula, però que per mi no es mereix 6 nominacions, li posaria un 7.

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>