El Incidente (The Happening)

El Incidente

Ja feia dies que no anava al cine i com quasi sempre, ha sigut un director el que m’ha convençut a fer-ho. Vaig aprofitar el dia de l’espectador per anar a veure la última creació de M. Night Shyamalan, el director de El Sexto Sentido, El Bosque i Señales, entre d’altres.

No n’havia vist ni sentit gaire cosa d’El Incidente, però m’era suficient que el cineasta nord-americà d’origen indi en fos el director. Aquest home, que en realitat es diu Manoj Nelliyattu Shyamalan, és capaç d’atemorir al personal amb ben poca cosa, sense crits, sense grans efectes, amb un enfoc i la música adient et clava a la butaca. Tot i la s subtilesa del director, m’atreviria a dir que aquesta és la cinta més violenta de la seva carrera. Hi ha sang i hi ha morts, però no espereu trobar-hi sang i fetge, no és el seu estil.

La trama tracta d’un letal i sobtat fenomen, l’incident, que ataca grans ciutats yankees. Seqüencialment van caient morts i més morts, d’una manera fulgurant i que escapa a l’enteniment de militars i científics. Els protagonistes, un professor d’institut, Mark Wahlberg, i la seva dona, Zooey Deschanel, miraran d’escapar juntament amb un altre professor, John Leguizamo i les seves dona i filla de vuit anys.

Possiblement aquest thriller no passarà als annals del gènere ni es recordarà com una de les grans obres de Shyamalan, però val la pena veure’l. Té algun discret toc d’humor, personificat en la figura d’un militar curt de gambals i escenes que acollonen com per parar de cruspir crispetes i badar boca. Són instants realment esfereïdors i que tenen la seva força en la originalitat dels seus recursos.

El Incidente, com totes les del director, tenen una càrrega important de moralitat. S’hi destil·la crítica a l’egoisme de la societat actual, nord-americana en concret, i ressalta la conspiranoia permanent en la que viuen, sempre pendents d’atacs terroristes i manipulats pels mitjans de comunicació. Sense oblidar el missatge eco-reivindicatiu.

The Hapenning té punts forts, com la seva banda sonora; i dèbils com els seus insulsos personatges. No té el ganxo de les primeres obres del director, però vist el que hi ha a les cartelleres està clar que és una bona aposta per a una sessió cinematogràfica estiuenca. Li poso un 7.

Per si no esteu segurs si invertir-hi 90 minuts podeu llegir una altra crítica d’algú a qui li ha agradat i d’un altre a qui li repulsa totalment.

I si us heu quedat amb ganes de més incidents podeu delectar totes les versions internacionals dels pòsters o una de les tres escagarrinadores entregues dels tràilers oficials.

2 comentaris a “El Incidente (The Happening)”

  1. Pep ha dit:

    Ieps! Jo la vaig veure i en resum em va agradar. Potser li faltava una mica de cop d’efecte, perquè em va donar la sensació com de “continuarà…”. Però vaja, la valoració final és bona, per mi també.

    (nota conspiranoica, llegeixi’s en clau d’humor negre)
    Per cert, vaig sentir el rumor que hi ha cert grup de científics que opinen que la població mundial s’hauria de reduïr al 10% per solucionar els problemes de falta de recursos a la Terra. Això significaria exterminar 5900 milions de persones. Estan aplanant el terreny per una “operació encoberta” tipus Ebola? Jo no vull dir res…

  2. utopiq ha dit:

    SPOILER! És un típic final dels que et vol donar a entendre que la cosa no ha acabat, però ja veus que no és per fer-ne una segona part, almenys això em semba. Però és ben cert que el final és una de les parts força millorables.

    Això del 10% és perfectament possible que sigui realitat, però no cal que ningú escampi èboles o maionesa passada. Com es veu a la peli, la natura és molt sàvia i si cal que alguns de naltros la dinyem, la dinyarem. Una cosa és l’extinció d’una espècie, els humans i l’altra la fi del planeta, sinó que els hi preguntin als dinosaures…

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>