Els 300 de Frank Miller

300

Per fi he pogut anar al cine a gaudir d’aquesta pel·lícula, ja ho volia fer quan la van estrenar però he hagut d’esperar una setmaneta més. En tenia ganes i no pel director, ni pel repartiment, i tampoc per la història en si, sinó pel creador de la novel·la gràfica en que està basada el film: Frank Miller. El mateix dibuixant de Sin City, que juntament amb 300 són les dues millors adaptacions d’un còmic al cinema que he vist.

De que va la història? Doncs és la narració de la Batalla de les Termòpiles, la crònica la resistència de 300 espartans i alguns grecs més, tots liderats per Leónides, en front a les tropes perses, més d’un milió de pintorescs combatents.

Probablement, si heu sentit a parlar de la pel·lícula, haureu sentit també alguna cosa en relació a les queixes del iranís per la poca fidelitat dels fets a la realitat històrica. En certa manera tenen tota la raó, perquè el que es veu en pantalla no és el que va passar, però en tot cas el que no s’ajusta a la realitat és la història original, el còmic.

La novel·la gràfica de Miller és un conte d’herois, de dolents dolentots i bons guapos. Els perses apareixen com despietats, dictadors, organitzadors d’orgies (això segur que no li ha fet gaire gràcia al president d’Iran) fins i tot amb monstres entre les seves files. Per contra, els espartans són nobles lluitadors entrenats en l’art de la guerra, ciutadans d’un poble lliure, de muscles fibrats i esvelts cossos que lliuten fins a la victòria o la mort, mai la rendició. No es diu per enlloc que l’imperi Persa va resultar fructífer per a totes les cultures conquerides i que el suposadament poble lliure espartà tenia com a practica habitual l’esclavisme.

Així que abans de continuar quedi clar: 300 no és un film històric, és una adaptació d’un còmic que s’insipira en un fet històric, però que explica lliurement.

La pel·lícula també ha rebut mastegots per altres costats. Algun cinèfil l’ha titllat de videoclip excessivament llarg o videojoc amb algun diàleg. Però a mi això no m’acaba de semblar cert i com que hi han molts aspectes que em van encantar, doncs parlem-ne d’una vegada.

La fotografia es genial, una imatge de colors que t’endinsen en un relat de temps ençà, una paleta molt cuidada de tons contrastats i que per damunt de tot és un fidel reflexe del còmic. Té uns efectes visuals al més pur estil Matrix, per mi la millor escena és un travelling en que Leònides reparteix racions d’espasa a tort i a dret.

Les coreografies dels combats cos a cos són moviments perfectament coordinats enmig d’un caos mortífer. La guerra, a més de’execrable, també pot ser bella. Atrapa tant a l’espectador que la Miaa, normalment molt pacífica i al·lèrgica a qualsevol tipus de violència, va sortir del cine amb ganes d’haver saltat a la pantalla a fer tallarines els pobres perses.

El vestuari i l’escenografia, em semblen impressionants, al més pur estil Troia; doten d’una èpica a la història que només podria ser major si s’hagués expremut més l’acompanyament musical. I pels amants de les figures grotesques i monstruoses com les més lletges de El Senyor del Anells, també tenen la seva dosi.

En resum, si us agraden les pel·lícules que he anomenat (Sin City, Matrix, El senyor del Anells, Troia…) aquesta us agradarà, si embogiu amb les garrotades d’una cinta d’en Tarantino, 300 us encantarà. Si voleu aprendre història ni la vegeu, Hollywood no ha sigut mai gaire rigurós amb els fets, i no crec que comenci ara. És com allò que diuen dels periodistes: no deixis que la veritat t’espatlli una bona notícia.

Jo li posaria un 7. Si algú en té una visió diferent, m’agradaria conèixer-la, no us talleu i deixeu la vostra opinió. Com a contrapunt a la meva, la opinió d’en Algernon és força més negativa.

Reflexió: rellegint l’article veig que 300 coixeja del mateix peu que Maria Antonieta, i curiosament una m’ha agradat i l’altre la detesto. Suposo que deu ser que les dues es recolzen en un concepte estètic, la estètica de 300 em captiva i la de Maria Antonieta m’aburreix enormement.

5 comentaris a “Els 300 de Frank Miller”

  1. polromeu ha dit:

    Li has posat la mateixa nota que jo, i has comentat ho de la música també.

    Comentari a ion-litio

    Comentari a El Blog de Manu

  2. utopiq ha dit:

    Si, totalment d’acord, l’acompanyament musical és bo, però potser massa subtil. Amb una mica més de canya epic/rockera l’efecte seria encara millor.

  3. JOrdi ha dit:

    Jo ja espero tornar-hi al cine…vaig sortir amb un somriure d’aquells que només 4 o 5 cubates son capços de dibuixar….xD
    Vam xalar com la canalla.

    I quan surti en DVD, haurem de fer un pensa.

  4. utopiq ha dit:

    A veure si ho entenc: l’has anat a veure i t’ha agradat molt, tant com 4 ó 5 cubates, i a més hi tornaries, i a més et compraràs el DVD.

    És correcte?

    Si és així, estem d’acord… però: si sortís com si hagués begut 5 cubates el somriure seria més aviat desencaixat (estic força desentrenat), i si al tornar al cine volies dir repetir peli, doncs jo no ho acostumo a fer (que jo recordi mai).

    En el que si coincideixo totalment és que jo també vaig passar-m’ho molt bé.

    PD: el DVD ja me’l deixaràs ;-)

  5. MaRtA!! ha dit:

    UoOoo!!!!!!
    com astan los aspartanos…
    buff sense paraules tios bons massisosS!!!
    de les millors películes k ai vist!
    leonidas tio bo!!

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>