Hisenda et buscarà a Groenlàndia, Mart i Saturn


Des de fa uns dies o setmanes s’emet per televisió un anunci de l’agència tributària espanyola, el Ministerio de Economía y Hacienda ens ve a recordar que comença la temuda època de la declaració de la renda, com pots demanar l’esborrany i tota la pesca. Per a mi, que és el primer any que passaré el tràngol, és una mala estona.

A més de les imatges i la veu en off, vaig notar alguna cosa més que em provocava una sensació estranya, la música. Era un versió instrumental, però de què? Ahir em va venir al cap, és el tema Groenlandia del desaparegut grup espanyol Zombies. Amb això n’he tingut prou per trobar la confirmació, hi ha un altre blogaire que també s’hi ha fixat.

L’intrigant de la qüestió és la lletra de la cançó:

[…]
Y yo te buscaré en Groenlandia,
en Perú, en el Tibet,
en Japón, en la isla de Pascua.
Y yo te buscaré en las selvas
de Borneo, en los cráteres
de Marte, en los anillos de Saturno.
[…]

A mi que em diguin el que vulguin, però això és una amenaça encoberta. Està claríssim el missatge subliminal que ens envien els recaptadors: Ja pots amagar-te a la fi del món, t’hi buscarem, et trobarem i et xuclarem fins a l’últim euro, hohohohoho. Si no hi ha cap llei que ho prohibeixi, hauria d’existir.

És curiós, perquè tal i com diu al blog que he enllaçat, jo sóc dels que li faltava poc per nàixer quan van gravar el tema, el 1980, i l’he conegut gràcies al joc de karaoke SingStar de la PlayStation, concretament el de La Edad de Oro del Pop Español. Quantes hores fent el ridícul…

El videoclip que veieu no és el que apareix al joc, al SingStar hi ha la versió original de la que en destacaria la noia d’espatlles ertes. No puc evitar confondre-la amb una versió rejovenida i passada de voltes de la Eva Hache.

Però m’he decidit pel que veieu, pels tres mites de la movida madrileña que hi apareixen, Berlanga, McNamara i Almodóvar, a més d’unes simpàtiques sirenes i un públic molt de l’època. En veure els vídeos, una bona amiga molt políticament incorrecte m’ha ajudat a decidir: No sé si prefereixo, a la yonqui descontrolada o al ball sensual de l’Almodóvar amb les sirenitas darrere. Ara, que el públic és molt més actiu el de l’Almodóvar, fixa’t en la gorda de leopardo, ho viu amb molt d’entusiasme.

2 comentaris a “Hisenda et buscarà a Groenlàndia, Mart i Saturn”

  1. vidi ha dit:

    ei, joan!!

    ja he vist els teus missatges al gmail però anava una mica de bòlit i he passat de contestar-te, perquè ja em conec…
    avui m’he sentit una mica culpable de no visitar la teva web, i com a càstig el primer que he fet a l’engegar l’ordinador ha estat entrar a utupia, i quina sorpresa!!!! veig que tens penjat un video dels grans Zombies i sobretot de la gran cançó Groenlandia.
    no he vist ni per casualitat l’anunci aquest, però si que m’has fet recordar una gran època, i sobretot uns grans grups: paralisis permanente, la mode, aviador dro, derribos arias, la dama se esconde, betty troupe, luna, golpes bajos, claustrofobia, radio futura, siniestro total, glutumato yeye, i tants i tants més.
    tu encara havies de néixer i jo amb onze anys començava a descobrir la vida, i em passava el dia escoltant música i comprant discos, i no com ara putejat ja saps en què.
    la carme, per reis, em va regalar una playstaion d’aquestes o com s’escrigui de karaoke, no fotis que hi han dvd de la edad de oro del pop español, tu el tens? on es pot comprar això?
    i per casualitat, saps si hi ha alguna cosa en català?
    res més, et deixo, mentre estic escoltant un cd que he recuperat de la dama se esconde, espanyols de donosti, però molt bons!!
    avant!!!

  2. utopiq ha dit:

    Pel que he anat coneixent i aprenent, crec que el gran moment musical a l’estat durant els 80 és a causa de la repressió que hi havia hagut fins llavors i sobretot per la llibertat que hi havia. Penso que no m’equivoco si dic que hi havia més llibertat llavors que ara. T’imagines ara a una Alaska pixant-li a la Carmen Maura com a la pel·lícula de l’Almodóvar? La crucifiquen.

    Dels que has dit, a mi n’hi ha que també m’agraden força, d’altres que ni els conec, i algun que encara dura i hauria d’haver plegat.

    El joc per la play que dius, té varis recopilatoris, un d’ells és de pop espanyol dels 80 i segurament nou o de segona mà el podràs aconseguir. Ja t’explicaré on en persona.

    No xiquet, el català per desgràcia encara no ha fet ni acte de presència en el món de les videocònsoles. És molt trist…

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>