Maria Antonieta

Maria Antonieta

Últimament compleixo puntualment la litúrgia de la sessió de cinema durant la tarda dominical i aquest cap de setmana passat no va pas variar, vaig anar a veure Maria Antonieta. Un film on Sofia Coppola torna a presentar l’història d’una dóna incompresa, concretament la de la vida d’una filla de la reina austriaca destinada a ser reina de França i convertir-la en aliada del seu país natal.

És una pel·lícula d’una estètica exquisida, d’imatges incisadores i vestits de somni; tant de somni que de poc no m’adormo. És absolutament aburrida i se’m va fer llarguíssima. Té un argument letàrgic que no aguanta de cap manera les dues hores de cinta i a sobre amb un guió mediocre.

Kirsten Dunst, la protagonista, que ja m’agrada ben poc en qualsevol dels possibles aspectes, encara amaneix més d’ensopiment els interminables minuts. Sempre amb aquella cara de mig somriure, em venen ganes de dir-li: obre bé els ulls d’una vegada!

Mira que a la història de Versalles se li pot treure suc, però no, la directora passa de puntetes per qualsevol fet històric, ella prefereix parlar d’una temporada frívola en la vida de la monarca.

Sofia és cool, indie i poppie; doncs molt bé. Però si amb aquesta estètica cuidada, una visió transgressora de l’època i una bona, però decepcionant, banda sonora, volia donar-li un aire a videoclip doncs que ho faci; que mostri més festa, més excessos, més drogues i no un edulcorat producte per a tots els públics.

El romanticisme de la Coppola fins ara havia funcionat perfectament amb mi, Las vírgenes suicidas i Lost in translation em van entusiasmar, les seves protagonistes també s’aïllen del món, però per raons de convincents, no com Maria Antonieta. Les d’aquesta jove són la banalitat, el joc i el safareig, no m’hi identifico.

Això sí, la fotografia és preciosa i si t’agraden les flors, els grans jardins, les perruques i els vestits d’època aquest film t’agradarà. Però si això no et convenç i menys encara veure un i altre cop com els membres de la cort francesa s’afarten de pastes i xampany val més que no paguis per veure-la. Aquesta directora ha perdut tot el meu crèdit, li poso un 3.

Afegitó: corre el rumor de que a la pel·lícula hi apareixen unes Converse All Star, doncs pel que sembla és veritat.

Un comentari a “Maria Antonieta”

  1. Els 300 de Frank Miller | utupia ha dit:

    […] Reflexió: rellegint l’article veig que 300 coixeja del mateix peu que Maria Antonieta, i curiosament una m’ha agradat i l’altre la detesto. Suposo que deu ser que les dues es recolzen en un missatge estètic, la estètica de 300 em captiva i la de Maria Antonieta m’aburreix enormement. […]

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>