No country for old men

No country for old men - No es país para viejos

Aquest va ser el segon cap de setmana que teníem a les cartelleres l’esperada nova cinta dels germans Coen. Per ser exactes, la versió que vaig veure es titula ‘No es país para viejos’, la doblada. Hi han pel·lícules que ja m’està bé veure-les doblades però aquesta era de les que em venia de gust veure en versió original, per desgràcia al Camp de Tarragona és impossible veure en VOS films d’estrena. De veure-la en català, sinó és cosa de canalla o macro-estrena ni en parlem.

‘No Country for Old Men’ és una adaptació de la novel·la de Cormac McCarthy. Narra l’historia d’un perdedor que mata les hores caçant per les àrides terres texanes. Un dia d’aquests ensopega amb les restes d’una matança, encara hi quedaven els cadàvers dels narcotraficants, la cocaïna i dos milions de dòlars. Amb això últim en té prou per quedar satisfet, però poc s’imagina l’horda d’assassins que seguiran la seva pista des d’aquell moment, al capdavant de tots els dolent de l’any, Javier Bardem o Anton Chigurh. Un personatge despietat, fred i temible; però que almenys en el meu cas em resultava difícil d’odiar. I de la banda dels bons tenim al sempre present als westerns, xèrif, que mirarà de salvar-li la pell al pobre fugitiu desgraciat i a la seva dona.

La veritat és que aquesta pel·lícula la vaig anar a veure per l’allau de bones crítiques i premis que els hi han plogut a tot l’equip, especialment a l’actor espanyol, que merescudament ha deixat badant boca als jurats de mig món. Tan és capaç de fer de jove ardent i carnal, com de tetraplègic, com d’executor sanguinari. Aquest home tria bé els seus projectes, no s’emmerda amb el primer que li cau a les mans per tal d’entrar a Holliwood, com l’Antonio Banderas. Fruit d’això i de la seva capacitat per interpretar de tot i bé, és probable que enguany s’endugui un Oscar.

Tot i que Joel i Ethan Coen no són dels meus cineastes predilectes, per mi, Arizona Baby i sobretot (en contra del que diuen molts entesos) The Big Lebowski són grandíssims films. Si un dia m’entretinc a fer un TOP10 de les meves preferides de ben segur que la d’en Lebowski hi entraria. I en qualsevol cas és indiscutible que compten amb una carrera genial, que els ha encimbellat al podi del culte cinematogràfic, i en la ja poden incloure a un psicòpata per emmarcar, Anton Chigurh.

El parell d’hores de cinta em van passar sense allargar-se’m gens ni mica. La part que té de thriller et manté ben tens amb moments memorables, i arribes a posar-te a la pell de les víctimes fins al punt de desitjar que les mati ja per acabar amb l’inaguantable espera. Si bé és cert que l’actuació de tot el repartiment és digna de menció, més d’un personatge no l’acabo de veure encaixat a la trama, com si fós allí no per participar sinó per acomplir una missió amb l’espectador que no acabo d’entendre. Això i el final és l’unic que milloraria, li poso un 8.5.

Sinó n’has tingut prou pots comprovar com a d’altres també els ha agradat força, llegir-ne un completa crítica, l’extensa informació de la Wikipedia, veure tots els cartells de la pel·lícula o donar un cop d’ull al tràiler.

2 comentaris a “No country for old men”

  1. L'illa dels monstres ha dit:

    Brutal, feia temps que no sortia tan satisfet del cine! i sobretot feia temps que no veia una nova pel·lícula d’algun gran director i no sortia decepcionat! L’únic però que li vaig trobar va ser que em recordava en alguns punts a la seva grandiosa obra mestra, Fargo.

    Els Coen han tornat i amb molta força, amb tota una lliçó de fer cine. Genial. Sense música, només tu allà, contemplant tot l’espectacle cinematogràfic en estat pur. I el final a mi em va agradar, perquè sigui poc convencionals (no s’acaba amb un pla general i musiqueta de desenllaç) no vol dir que sigui raro o dificil d’entendre com diuen molts.

    Li dono un 9,5!!!
    per cert, dels Coen també recomano Sangre Fácil, Fargo (ja l’he dita), Muerte entre las flores, El gran Lebowski,…

  2. utopiq ha dit:

    Ara que ho dius, sí que tenia alguna cosa de Fargo. Que diria que és amb l’única que han rebut l’Oscar.

    El que comentes de l’espectacle, és ben cert. Veus passar una escena rere l’altre amb la sensació d’estar assaborint moments cinematogràfics memorables. Els dos germans eren conscients de l’obra que estaven creant, i ens l’han servit sense floritures de cap tipus que destorbin l’història.

    El final em va agradar, però crec que és millorable. Simplement no em va acabar de convèncer del tot.

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>