Aquest va ser el segon cap de setmana que teníem a les cartelleres l’esperada nova cinta dels germans Coen. Per ser exactes, la versió que vaig veure es titula ‘No es país para viejos’, la doblada. Hi han pel·lícules que ja m’està bé veure-les doblades però aquesta era de les que em venia de gust veure en versió original, per desgràcia al Camp de Tarragona és impossible veure en VOS films d’estrena. De veure-la en català, sinó és cosa de canalla o macro-estrena ni en parlem.

‘No Country for Old Men’ és una adaptació de la novel·la de Cormac McCarthy. Narra l’historia d’un perdedor que mata les hores caçant per les àrides terres texanes. Un dia d’aquests ensopega amb les restes d’una matança, encara hi quedaven els cadàvers dels narcotraficants, la cocaïna i dos milions de dòlars. Amb això últim en té prou per quedar satisfet, però poc s’imagina l’horda d’assassins que seguiran la seva pista des d’aquell moment, al capdavant de tots els dolent de l’any, Javier Bardem o Anton Chigurh. Un personatge despietat, fred i temible; però que almenys en el meu cas em resultava difícil d’odiar. I de la banda dels bons tenim al sempre present als westerns, xèrif, que mirarà de salvar-li la pell al pobre fugitiu desgraciat i a la seva dona.

La veritat és que aquesta pel·lícula la vaig anar a veure per l’allau de bones crítiques i premis que els hi han plogut a tot l’equip, especialment a l’actor espanyol, que merescudament ha deixat badant boca als jurats de mig món. Tan és capaç de fer de jove ardent i carnal, com de tetraplègic, com d’executor sanguinari. Aquest home tria bé els seus projectes, no s’emmerda amb el primer que li cau a les mans per tal d’entrar a Holliwood, com l’Antonio Banderas. Fruit d’això i de la seva capacitat per interpretar de tot i bé, és probable que enguany s’endugui un Oscar.

Tot i que Joel i Ethan Coen no són dels meus cineastes predilectes, per mi, Arizona Baby i sobretot (en contra del que diuen molts entesos) The Big Lebowski són grandíssims films. Si un dia m’entretinc a fer un TOP10 de les meves preferides de ben segur que la d’en Lebowski hi entraria. I en qualsevol cas és indiscutible que compten amb una carrera genial, que els ha encimbellat al podi del culte cinematogràfic, i en la ja poden incloure a un psicòpata per emmarcar, Anton Chigurh.

El parell d’hores de cinta em van passar sense allargar-se’m gens ni mica. La part que té de thriller et manté ben tens amb moments memorables, i arribes a posar-te a la pell de les víctimes fins al punt de desitjar que les mati ja per acabar amb l’inaguantable espera. Si bé és cert que l’actuació de tot el repartiment és digna de menció, més d’un personatge no l’acabo de veure encaixat a la trama, com si fós allí no per participar sinó per acomplir una missió amb l’espectador que no acabo d’entendre. Això i el final és l’unic que milloraria, li poso un 8.5.

Sinó n’has tingut prou pots comprovar com a d’altres també els ha agradat força, llegir-ne un completa crítica, l’extensa informació de la Wikipedia, veure tots els cartells de la pel·lícula o donar un cop d’ull al tràiler.

Aquest article va ser escrit el Monday, 18 de February, 2008 a les 23:45h i està guardat a la categoria Sofà i butaca.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.