[•REC] Experimenta la por en temps real

[•REC] Experimenta la por

Que millor per una tarda freda de diumenge que una pel·lícula? Això és el que vaig fer abans d’ahir i la vam encertar. Perquè si us agraden “les de por”, no cal que busqueu més, al Principat hi tenim -per mi- el millor director de cinema de terror del món mundial, Jaume Balagueró.

El director de Els sense nom, Frágiles i Darkness ha codirigit amb Paco Plaza una pel·lícula terrorífica, rodada a Barcelona, en la que els actors i actrius no tenien guió, [•REC]. És improvisació pura. Són 75 escassos minuts, que acabareu desitjant que no en siguin ni un més. Els fets transcorren en temps real. No hi ha talls a la història, els anys no passen en dos minuts, no hi ha flashbacks i a penes canvis d’escena.

Aquest va ser el segon cap de setmana que està en cartellera, fins ara està assolint unes xifres espectaculars d’espectadors i crec que són merescudes. Quan vaig entrar a la sala, la informació que tenia era mínima i diria que no n’havia vist imatges. Només pensant en com em va acollonir Darkness, sabia en sortir de la sala encara tindria incrustades a la retina imatges esgarrifoses.

Si hi aneu, prepareu-vos per enfonsar les ungles a la butaca des del minut deu, amb l’únic descans que us donaran el parell de píndoles relaxants en forma de diàleg còmic. Com que no vull pas que qui llegeixi l’article perdi totalment aquesta virginitat informativa, us faré només una pinzellada de la trama.

Una reportera i el seu company càmera d’un programa a l’estil Catalunya en directe fan un reportatge nocturn d’un parc de bombers de Barcelona, allò típic de veure el dia a dia, com treballen o es rasquen la panxa. Per fi sona la sirena i tenen una sortida, quan arribin a l’edifici en qüestió comprovaran que la cosa no és tan senzilla com pensaven. S’hauran d’enfrontar a gairebé un infern, un horror desconegut i d’origen incert. I el que és més greu, letal i descontrolat. El joc de la supervivència comença, però per damunt de qualsevol cosa tot ha de quedar enregistrat.

Si pel contrari, sou dels que els hi agrada veure tots els tràilers i la informació d’una pel·lícula abans d’anar a veure-la, o ja l’heu vista i voleu recordar esgarrifances podeu gaudir d’aquest acollonant teaser o del tràiler definitiu del film. Si no n’heu tingut prou no us perdeu les reaccions del públic enregistrades enguany al Festival de Sitges.

Una bona pel·lícula de terror i a més d’aquí, si t’agrada el gènere no tens excusa. Jo seguint amb la meva generositat habitual li posaria un 8.

Zitzània: als crítics els ha encantat l’actuació de la protagonista, Manuela Velasco, a mi en alguns moments m’arribava a espatllar l’escena.

Curiositat: abans de que s’estrenés, el originals cineastes nord-americans ja n’havien comprat els drets per a fer-ne un remake.

3 comentaris a “[•REC] Experimenta la por en temps real”

  1. L'illa dels monstres ha dit:

    De Balagueró havia vist Los sin nombre i Darkness, i no m’havien agradat, sobretot Darkness, la vaig trobar bastant infumable. Frágiles ja no em vaig molestar ni a veure-la. Pero Rec va ser diferent, em va encantar, vaig entrar des del primer moment de la pel·lícula i ja no en vaig sortir. La pel·lícula em va fer estar en tensió tota l’estona, cosa que es d’agraïr que un film et provoqui… a sobre anava sol al cine, i a mes al cine palace… tot hi deu influir…

  2. utopiq ha dit:

    Doncs mira habitant de l’illa monstruosa, coincidim a mitges. La meva experiència amb REC va ser com la teva, de tensió permanent, i sol i al Palace encara devia ser pitjor…

    Però en canvi a mi sí que em va agradar Darkness. Frágiles estava bé, deixe-m’ho així, però després de Darkness durant alguns dies encara em venien a la memòria flaixos d’imatges no gaire agradables. La sensació no era gaire agradable, i això, penso jo, no ho pot fer una pel·lícula dolenta. Per a gustos els colors ;)

  3. REC2, Malditos Bastardos, Infectados i d’altres decepcions | utupia ha dit:

    […] REC2 és la primera d’aquest trio. La primera de la saga REC, que ben segurament tindrà tercera entrega per les esplèndides xifres de recaptació, em va cagar viu. Encara a dia d’avui Jaume Balagueró és el director que més por m’ha fet passar, en el cas de REC, acompanyat per Paco Plaza. […]

Deixa el teu comentari

Has d'identificar-te per escriure un comentari.