V de Vendetta

V for Vendetta

Es va estrenar farà un mes, però no vaig poder veure-la fins aquest cap de setmana passat. Jo al meu ritme i les primícies al diaris. Però no ens desviem, feia temps que no en veia una de tan bona, la veritat és que va ser una grata sorpresa, o no tan sopresa, perquè ja n’esperava bastant de la pel·lícula després dels comentaris que n’havia sentit.

La pel·lícula està basada en un còmic, o com diuen alguns una novela gràfica. V for Vendetta, escrita per Alan Moore i il·lustrada per David Lloyd fou publicada entre el 1982 i 1985. La història és de caire anarquista, conté nombroses referències literaries i és considerada una obra mestra.

La adaptació per a butaques l’han dut a terme el germans Wachowsky, els creadors de Matrix (un dia he de parlar del germà-germana), univers que de forma gens original admiro. Pel que sembla, com és previsible, el sedàs de Hollywood ha fet que els missatge subversiu i anàrquista quedi lleugerament esmorteït, tot i així deu ni do de la canya que s’hi dóna i de les frases que s’hi diuen. Jo que no coneixia el còmic em vaig quedar meravellat per frase com aquesta:

El poble no hauria de tenir por dels seus governants,
els governants haurien de témer al poble.

Com dic jo no coneixia el còmic, però d’altres que si l’havien llegit diuen que és una bona adaptació a pesar de les imperfeccions. Em fa pensar en el genial film Sin City, història que si coneixia a partir d’una seriè de 5 números que vaig comprar fa anys, un altre còmic i pel·lícula totalment recomanables.

La història es situa en un futur proper, l’any 2039, en una Gran Bretanya post Tercera Guerra Mundial sota el domini d’un partit i dirigent a l’estil hitlerià. I és aquest el principal enemic de V, l’heroi de la màscara que lliuta contra l’opressor i té com a principal objectiu la venjança (vendetta en italià).

Pel que fa al repartiment, una esplèndia Natalie Portman fa el paper d’Evey, la co-protagonista amb Hugo Weaving, el sempre enmascarat vengador.

Com dic, altament recomanable i sota el meu subjectiu criteri es mereix un 8,5.

I recordeu:

Vols matar-me?
Sota aquesta capa no hi ha carn ni ossos per matar.
Només ideals, i els ideals són a prova de bales.


Més enllaços:

Deixa el teu comentari

Has d'identificar-te per escriure un comentari.