Els blogs normals

Els blogs dels polítics reben menys visites que els blogs normals.

Lourdes Muñoz, a les Jornades de la Catosfera 2008. Autora, segons les seves pròpies paraules, d’un blog no normal.

4 comentaris a “Els blogs normals”

  1. L'illa dels monstres ha dit:

    Doncs són els que més abunden els blogs inundats de política i més política i més política. Abunden tant que ja m’avorreixen, tots amb les seves teories. Bufff. Prefereixo els blogs que parlen d’altres coses, potser més banals, però més humanes.

    Firmat un que intenta fer un blog normal (¿?)

  2. utopiq ha dit:

    Home, estic d’acord amb tu en que amb l’actualitat política molt blogs acaben parlant del mateix i repetint les mateixes coses fins a l’avorriment.

    Però jo, per exemple, escric el que em ve de gust, sense pensar massa en les possibles visites o si és el tema que esperin que parli. I la política és un dels temes que toco prou sovint, potser en alguns dels apunts hi ha alguna avorrida teoria… :P

    El teu comentari m’ha fet veure que m’havia equivocat en una cosa, la diputada del PSC parlava dels blogs dels polítics, no dels blogs polítics (he afegit un ‘dels’ a la frase). N’hi ha que parlen de política però no són polítics i tenen força seguidors, com el del Saül Gordillo.

    En el fons el que em va fer gràcia a mi, i suposo que als que van riure quan ho van sentir, és el fet que que classifiqués al seu blog fora de la normalitat. Un adjectiu que procuro no fer servir mai.

  3. Nosaltres ha dit:

    A nosaltres ens agraden molt els blogs que Saül Gordillo classifica com a “blogs polititzats”; és a dir, blogs que no són de polítics, però que inclouen la perspectiva política en major o menor mesura. El teu, utopiq, n’és un bon exemple, o el de Lluís Pérez, o el de Dessmond. Ara, també creiem que els blogs dels polítics són, en general, un penyàs.

  4. utopiq ha dit:

    Ep! Valtros altre cop per aquí ;)

    El blog polititzat que més m’agradava només obre la paradeta de tant en tant. És un gènere interessant però que de vegades pot resultar ensopit si no s’amaneix una mica, i la vostra vinagreta era ben bona i picant.

    La meva politització va a èpoques, últimament no massa, deu ser que la precampanya ja m’està saturant…

Deixa el teu comentari

Has d'identificar-te per escriure un comentari.