Coses que passen

Avui m’han explicat de primera mà l’experiència de fer de vocal en una mesa electoral de Barcelona ciutat. Sempre es diu que durant un dia d’eleccions passen moltes coses, anècdotes per explicar l’endemà, i pel que es veu la teoria es compleix.

La primera sorpresa del dia va ser la senyora que va a votar i li diuen que aquell no és el seu col·legi electoral. És que sempre me’l canvien! va dir, però en cas que sigui veritat, per alguna raó envien la carteta aquella del cens electoral amb el col·legi i taula electoral que et correspon…

La segona és ja mítica, la rebequeria de criatura que li brota a alguns quan els diuen que el que posa el sobre a l’urna és el president de la mesa i no el votant. Suposo que els hi fa més gràcia si ho posen ells mateixos (ja em diràs tu quin gran plaer) i ho respecto, però si la llei diu que no és així, xiquet poca s’hi pot fer excepte el que va fer un votant que al no poder introduir ell la papereta va clausurar la seva jornada electoral cridant Doncs si no poso jo la papereta, no voto!! adéu si au!

Un fenòmen que no coneixia són els pregoners, es dediquen a esbombar que votaran i perquè ho fan, que dius, i a mi que m’importa! Doncs bé, n’hi va haver un que va pregonar repetidament i ben fort: Jo mai he votat al PP, però ara els voto perquè no vull que mani ERC, que ja estic fart que mani qui no toca! N’hi ha que de petits es van donar molts cops de cap, pobrets…

Amb aquestes actituds es nota que no tenim una cultura democràtica prou madura, per desgràcia sembla que hi ha gent que li costa d’entendre com va això de votar com toca i acceptar els resultats.

Un altre exemple, si veieu un individu al costat d’una mesa electoral, amb llibreta, fent com de controlador i amb un distintiu d’un partit ben visible al pit, qui és? Un interventor! molt bé! Els interventors són voluntaris simpatitzants o militants d’un partit polític que vigilen que tot estigui en ordre (sobretot pel que fa al seu partit). Doncs això sembla que no ho saben gaires, perquè quan els coneguts d’un noi que feia d’interventor el veien deien: Ei! T’ha tocat? Quina mala sort no? Tenint en compte que ho feia voluntariament no sé que devia pensar al final.

Però per mi la perla del dia va ser una senyora d’uns cinquanta anys que pel que m’han dit va tenir entretingut al personal present durant una bona estona:

Senyora votant
¿Esto que me han enviado es lo que tengo que votar?
Membres de la mesa
…eh…
Senyora votant
¡Esto! ¿Con esto puedo votar o no?
Membres de la mesa
Miri, és que vosté ha de votar a qui vulgui.
Senyora votant
Pues yo voto lo que toque ¿que toca ahora?
Membres de la mesa
Toca que vosté voti el que vulgui.
Senyora votant
Pues al Zapatero, yo quiero votar al Zapatero.
Membres de la mesa
A veure, vagi allí i agafi la papereta del partit que vosté triï.
Senyora votant
Vale, ya lo tengo, pero cuando votemos al Zapatero me avisaran ¿no?
Membres de la mesa
Sí senyora, no pateixi que ja se n’assabentarà…

El que deia, manca de cultura democràtica.

la CORI

I no voldria acabar la repassada de coses i anècdotes que van passar durant la jornada electoral sense anomenar i felicitar els veïns de comarca de la CORI. La Coordinadora Reusenca Independent va aconseguir en el segon intent col·locar un regidor a l’ajuntament de Reus.

L’Elvis reusenc Ariel Santamaria, que aquests dies s’ha passejat per ràdios i televisions, intentarà portar a terme durant els pròxims 4 anys les propostes juantxis del seu programa, com per exemple:

  • Instal·lar un polígraf o ‘detector de mentides’ al saló de plens de l’ajuntament de Reus.
  • Instal·lació d’un FOLLÒDROM, espai per a que la gent jove (o no tan jove) pugui cardar. Repartiment gratis de preservatius amb gust de menjablanc.
  • Creació de la Regidoria de la marihuana, amb impost local i llei de legalització de plantar-ne al teu domicili particular, sobretot si tens alguna malaltia que necessiti el seu alleugiment.
  • Cartilla gratuïta diària per a tots els jubilats recomanada per l’OMS (Organització Mundial de la Salut). La cartilla inclou: 1 xarrup de wiski i conyac diaris, 1 copa de vi negre, mig litret de cervesa i un vermutet. La cartilla serà personal i intransferible i servirà a tots els bars, pubs i tavernes de la ciutat.
  • Creació d’un Barri Roig a la carretera de Salou (a l’estil Amsterdam) per treure a les prostitutes de la carretera. Sota el lema “Reus capítal del vici”, també s’hi ubicaria un casino a l’estil las Vegas (més gran que el de Tarragona, és clar).

És tot un repte, però espero que l’Ariel tromfi i Reus sigui juantxi al 100%!!!

2 comentaris a “Coses que passen”

  1. JOrdi ha dit:

    Bé, ja veig a qui li va tocar pillar….

    Això de Reus ha sigut boníssim. JAJAJAJA!!!!

    Jo vaig posar el sobre a dins de l’urna!!! i sense plorar!!! JAJAJA!!!
    Tampoc m’haguera ferit el fet que l’hagués introduït la presidenta de la mesa.

    Fins aviat.

  2. utopiq ha dit:

    Doncs no, la Miaa no va pillar, va ser sa mare ;)

    Has comès una il·legalitat! delinqüent!! mira que posar tu mateix el sobre… això està penat! A la presó amb el Julián Muñoz i companyia!

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>