Cançó de l’estiu 2007, segona tongada


Ho reconec, he de demanar disculpes per no incloure el hit que està arrasant les costes i el pre-litoral dels països catalans. El Verigut de Miquel Mariano és fresc, mediterrani, divertit, original en la nostra llengua (digues-li català, valencià, balear o com et roti). Quan vaig escriure l’anterior llista de candidates estiuenques encara no havia tingut el plaer d’escoltar el gran Verigut, però a partir d’ara mateix passa a ser la meva preferida per amenitzar els tediosos intermedis entre bany i bany a la platja. El disc que en un principi només s’havia de distribuir a Menorca, ara ja es pot trobar en grans superfícies com l’FNAC o El Corte Inglés, i tot gràcies a…? Internet: nyaca-nyaca lo que em perd o sinó per Internet!


Posats a completar la llista no podia deixar escapar l’oportunitat d’anomenar l’inteligent i oportunista Pablo Carbonell, que amb doble intenció de triomf comercial (estiu + San Fermín) ha tret El kalimotxo de mamá al mercat amb el suport i la promoció dels exitosos autors de les samarretes sanfermineres: Kukuxumusu presenta El kalimotxo de mamá, una canción para bailar, sudar y pasarlo bien en las fiestas de este verano, empezando por Sanfermin. I que com tot bon èxit popular, té el seu ressò a la Xarxa.


A l’anterior llistat no hi apareixia el nihilista mestre de koalas i kingsafricas, el gran Georgie Dann. Que torna a l’assalt del pòdium estiuenc amb Mecagüentó (hi ha qui diu que és una reedició), una parodia del costumari de sol i platja, i per sobre de tot una parodia d’ell mateix. Com sempre, una barreja de melodia enganxifosa adornada amb poètica lírica: Me cago en el chiringuito, me cago en la colchoneta. Me cago en el veraneo y cagüentó. Que gran que ets Georgie!

Durant la recerca de la perla estival m’he trobat de tot, em queden per anomenar una sèrie de fenòmens que poden tindre certa repercussió, però que m’ha semblat cruel mostrar directament sense avisar de que pot danyar greument la massa encefàlica, les neurones i tot el que hi tingueu dintre la testa.

Un tema com Ritual de amor només podía pertànyer al incomparable, al inconfundible CHIKO 10, un asturià amb fam de triomf i tan poc talent com vergonya.

Que te clavo la sombrilla ve d’Argentina on sembla segur que serà el hitazo del verano, és un anunci de mòbils que també parodia i enumera els tòpics dels mediocres temes estiuencs.

No podien faltar les lletres sensuals i suggerents, amb títols subtils com el Que te como el pepe de El Ziruela, o l’improvitzat per un fisgón de playa a ETB, la televisió basca, ¡Que te como el txitxingorri! ¡Gora Euzkadi Askatuta!

I per acabar (per ara) la genial pensada de la Diputació de Castelló, que va contractar ja a principis d’any un altre de les velles glòries, Luís Aguilé interpretant Nadie me quita mis vacaciones en Castellón.

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>