Programar és com el sexe

Tinc la mala costum d’obrir infinitat de finestres i pestanyes amb el Firefox, de vegades tantes que quan he de plegar i tancar l’ordinador no les he llegit totes. Si les tanqués per les bones, em produiria una sensació de pèrdua d’informació que només sabrà entendre aquell que també la pateixi. La qüestió és que fa un temps vaig trobar la solució, una extensió pel Firefox que et guarda i recupera les finestres i pestanyes que tenies obertes l’últim cop, així tanco amb tota la calma i ja ens ho mirarem demà….

I gràcies a aquesta extensió m’he trobat obert en una de les antigues finestres, un enllaç que em va enviar el Pep (i que suposo que devia trobar al Menéame), Programming is like sex.

Com que m’ha fet força gràcia i la llicència ho permet, he decidit traduïr-ho i adaptar-ho:

  • Si comets un error hauràs de suportar-ne les conseqüències la resta de la vida.
  • Un cop comences, no pararàs fins que caiguis exhaust.
  • Es necessita una altra persona experimentada per a apreciar realment el que estàs fent.
  • En canvi, hi ha gent que extranyament s’enorgulleix de la seva manca de l’experiència.
  • Pots fer-ho per diners o per diversió.
  • Si passes més temps fent-ho que davant la TV, la gent acostuma a pensar que ets una mica raret.
  • No seria el millor tema per treure el dinar de Nadal.
  • A l’escola, almenys oficialment, no se n’ensenya prou.
  • Si proves d’explicar-ho en termes tècnics perd tot el sentit.
  • Hi ha gent que simplement són boníssims fent-ho.
  • Però n’hi ha que mai s’adonaran de com en són de dolents, i segurament perdries el temps intentat que ho entenguessin.
  • Hi ha persones amb pràctiques tan estranyes que es difícil que trobin algú que es senti cómode amb els seus costums.
  • Un petit detall que no funcioni com cal ho pot arruïnar tot.
  • Es una bona forma de passar l’estoneta de la migdiada.
  • Tothom actua com si fóssin els primers en descobrir una nova i espatarrant tècnica.
  • Qui ho ha provat incita als amics a provar-ho.
  • Els principiants acostumen a fer un fotimer de nyaps.
  • Un cop ho has provat no te’n podràs estar.
  • Sempre n’hi ha que volen deixar constància de la única i correcta manera de fer les coses.
  • No va tan bé quan vas begut, però inexplicablement és quan en tens més ganes.
  • De vegades és divertit gastar-se-les en joguines cares.
  • Sempre n’hi haurà que amb prou feines se’n surten.

6 comentaris a “Programar és com el sexe”

  1. Pep ha dit:

    Ieps

    Veig que els mails que envio no cauen en l’oblit (o a la paperera de reciclatge)… me n’alegro.
    Doncs l’has encertat, quan m’avorreixo acostumo a llegir el Menéame, el Barrapunto, i molts altres blogs entre els quals hi ha el teu. Són més entretinguts que la tele, sobretot l’escòria que emeten a l’estiu, i porten menys desgràcies que els diaris digitals.

    Apa, salut i peles ;)

  2. Utopiq ha dit:

    Apart dels correus professionals, el 99′9% de correus enviats a més d’un destinatari són autèntica brossa. Les excepcions d’aquesta norma és compten d’una en una i quasi totes són teves.

    Jo també passo més estona llegint blogs que davant la TV, així que segons els punts que he escrit a l’apunt tu i jo devem ser rarets, freaks, geeks, xiripitiflàutics o dígues-li com vulguis.

  3. Pep ha dit:

    Els psicòlegs i pedagogs prefereixen dir-nos “especials” xDD

  4. Jordi ha dit:

    Hola a tots dos (Utopiq i Pep)!

    Be, no voldria aixafar-vos la guitarra, però probablement som força més persones que passem més estona llegint blogs que mirant la TV…No sou els únics eh!

    En quant a les rareses o “especials” tot depèn des del costat que es miri…I que consti que des del meu punt de vista no està relacionat amb les quantitats: Només, per posar un exemple - sense voler ofendre ningú-, no em direu que son “especials” els del PP i son força gent!

    Així doncs, permeteu-me puntualitzar: no serà que en un Món tant Globalitzat els mediocres troben falcilment canals de promoció? No serà, que en aquest mateix Món el bog ens retorna un xic la nostra veu, la nostra opinió personal, sense necessitat de diluir-la en un poti poti d’idees que al final no reflecteixen cap punt de vista? Que hi deuen dir el psicòlegs i pedagogs d’això?

  5. Pep ha dit:

    Hi estic d’acord.

    Ni que digui les coses amb ironia, crec que, per sort, som molts els que sabem que la tele no és cap ateneu d’intel·lectuals (tampoc no dic que ho siguin els blogs, i per mostra tenim el bakala007), però és trist que hi hagi “tomates” i “triumfitos” per totes bandes. Al final també han infectat els mails.

    El meu compte de hotmail se satura amb spam si no me’l vaig buidant de tant en tant (hi incloc les cadenes i els acudits dolents que arrosseguen les adreces de les reenviades). Sort que en tinc d’altres per als que m’envien coses sèries :P Però precisament aquestes coses fan que sigui molt més selectiu a l’hora d’enviar xorrades.

  6. Jordi ha dit:

    Ostres tu!
    Realment se’m regiren les tripes amb coses com les que ensenyes (Pep)… Et confessaré que sóc força novell en això dels blogs (de fet el meu te poca carrera encara), però sense voler ser irònic de debó que penso que els blogs son una autèntica revolució per la llibertat d’expressió i la paraula individualitzada…No se si m’entens?

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>