En Pep l’aïllador
Facis el que facis deixa-hi la teva empremta, això és el que devia pensar en Pep. Ell treballa a la construcció, ara el sector està passant per mals moments (ja els hi tocava) i el Pep -que no es mama el dit- n’és ben conscient.
Sap que una de les claus de l’èxit és l’especialització, i així ho ha fet. S’ha convertit en l’aïllador predilecte del capatàs, ningú com ell escampa l’aïllant tèrmic. Ho fa amb mestria, la d’un artista consagrat.
Però en Pep sap que amb això no en té prou, de que serveix realitzar una obra perfecta si ni tan sols la pot signar? Ha vist molts documentals i ha llegit alguna revista, sap de sobres que els picapedrers, des de la Prehistòria fins a l’Edat Mitjana, passant per l’Imperi Romà, esculpien marques a les pedres que treballaven per a identificar-les com a obra seva. Els picapedrers eren i són artesans molt especialitzats, com ell, destres en la seva feina, com ell.
Així fou com decidí signar les seves obres per a que quedés constància de qui va ser l’aïllador artista. En Pep però, com podeu veure a la imatge -i sinó amplieu-la-, no és de casa discreta, li agrada lluir; gràcies a això els propietaris de la casa a més de gaudir d’un bon aïllament tèrmic, poden presumir d’un PEP ben gran.
Fotografia feta a Vilanova i la Geltrú.
Aquest article va ser escrit
el Friday, 4 de January, 2008 a les 19:52h i està guardat a la categoria Imatges en bits, Perdre el temps.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.
Saturday, 5 de January, 2008 a les 20:55h
Ui, a les últimes obres que es van fer a casa, algunes dels paletes fins i tot van arribar a deixar-hi dedicatòries… Tant capacitats que ho van fer amb llapis. És que hi ha gent per tot.
Crec que el material utilitzat pel Pep és tòxic, així que espero que no s’hagi atrevit a fer-ho amb les mans i que tampoc hagi arribat a l’extrem d’alguns artistes de perfilar les eines de treball amb la llengua.
Monday, 7 de January, 2008 a les 20:43h
Osti que bo! (i quin morro…) Quines dedicatòries t’hi van deixar?
Pel Pep no et preocupis és un artista, però amb molt de seny
Tuesday, 8 de January, 2008 a les 13:15h
Mireu la part de darrera dels mobles de casa. Tots tenen coses escrites. Com a mínim, les mides que s’han de tallar o altres apunts del muntador per no oblidar-se les coses; però si esteu de sort potser trobeu alguna lletra d’aspirant a Bustamante, jeje.
Feia dies que no visitava el blog (he estat ocupat, i no em penso passar el poc temps lliure tancat a casa, davant de la pantalla) però quan he entrat, per un moment em pensava que parlaves de mi. Imagina’t quina impressió poder sortir a un dels 50 millors blocs de la catosfera. Felicitats, jo també penso que aquest és un dels millors
Tuesday, 8 de January, 2008 a les 19:56h
Ei Pep! Tu ets un artista, però no un aïllador
Gràcies per les floretes, de veritat que no n’hi ha per tant. Si fós tan bo, em coneixerien arreu.
Si vols estalviar temps en això de seguir blogs, et recomano (si no ho coneixes) el Google Reader. Lo primer que hi has d’afegir perquè funcioni com cal és aquest fil: http://www.utupia.com/blog/feed
Wednesday, 9 de January, 2008 a les 15:37h
Així m’agrada, escombrant cap a casa, jejeje.