Just des d’ahir que ja som oficialment a l’estiu i la xafogor matadora que estic patint ho confirma (m’he de comprar un trasto d’aquests). Una de les conseqüències immediates és l’aparició, espontànea o no, d’una cançó que ens trepanarà el cervell acompanyarà durant l’estiu de forma insistent i continuada.
Des de fa unes setmanes ja n’hi […]

No, no és que els dissabtes costi més escriure per ser cap de setmana o per una ressaca divendril. Però pel que es veu aquesta parauleta no tan fàcil d’escriure.
Sí, ja hi torno a ser amb les faltes d’ortografia (una mica pesadet, eh?), casi que em podrien dir el Caçador de faltes. Però que hi […]

Menjar-se un penis és com una pianola, o sigui de pedal i anar fent, sempre sona; en canvi un txitxi és com un piano, una cosa delicada que s’ha de tractar amb molta sensibilitat.
Per celebrar l’arribada del cap de setmana res millor que una recomanació divendril, i és la d’escoltar les sabies paraules de la […]

El divendres són per això, per saludar el cap de setmana amb un bon somriure divendril, objectiu que es pot acomplir amb aquest humil recull de tonteries de la mida d’un campanar.
O no és per descollonar-se que la senyora ministra de Cultura del govern espanyol digui aprofitarà ara que bé en Bill Gates i le […]

Fa bon temps, massa, estem en ple estiu i els pensaments massa profunds poden acabar de desfer la matèria grisa, que és un recurs escàs i no renovable, i els escrits que més bé entren són els divendrils o estiuencs -són com el gaspatxo- que és que seria aquest apunt.
Una ex-companya de carrera, la Sandra, […]

Som divendres, i no us tinc preparat un bon menú com el de la setmana passada, anar de cul és el que té… però si que tinc una imatge divendril.
He penjat una de les fotos que tenia pel mòbil. Com veieu són unes calces, però no són brodades amb floretes, ni aquestes tan lletges de […]

…de sol, i els divendres -sempre que pugui, clar- un bon menú d’informalitat descarada on forma d’apunt divendril:
D’entrant hi ha una tapa de Mario, amb bolets saltejats a l’aroma dels records d’hores perdudes. Tot això recomanat per la Cristina M.
De primer un d’aquells videos graciosets de can TuTub que ens recomana en Núñez. Ah! i […]

Seguint una de les recomanacions d’en Siknus, em topo amb un blog on la seva autora es defineix de la següent forma:
La Mireia: Sóc jo, vaig néixer al 1980, sóc profe de socials, que vaig aprovar “opos” al juny de 2005, votaré NO a l’estatut i m’agrada la política, la fideuà, el sexe i llegir, […]