El Laberinto del Fauno

El Laberinto del Fauno

Ja feia setmanes sinó mesos que no anava al cine, i malgrat el preu de les entrades, de tant en tant m’agrada escarxofar-me en una bona butaca davant una enorme pantalla i envoltat de grans altaveus.

I precisament aquest cap de setmana passat he anat a veure una pel·lícula de la que parlavem fa poc amb en Pol, El Laberinto del Fauno. Aquells qui la vulguin veure poden seguir llegint si volen, no tinc per costum desvetllar l’argument de les pel·lícules.

He anat a veure-la, principalment pel seu director, Guillermo del Toro. És impressionant i inacabable el catàleg de monstres i criatures que ronden pel seu cap: el vampir de Cronos, els escarabats de Mimic, els caça-vampirs de Blade II i el dimoni de Hellboy. Són pel·lícules plenes d’efectes, però la gran majoria són utilitzats magistralment, amb gust i al servei de la història.

Situem-nos en la història que ens ocupa: els fets transcorren en algun inhòspit paratge muntanyenc de l’Espanya franquista de 1944, i per l’accent dels personatges juraria que d’Astúries, tot i que no ho diuen enlloc. Un cruel capità feixista lluita en plena postguerra, des d’un centre d’operacions instal·lat en un molí, contra els maquis, la guerrilla republicana que encara resisitia des dels boscos.

Veiem aquesta trama a través dels ulls de la protagonista, una nena de 13 anys que es veu atrapada en aquell indret per raons familiars. I és ella qui introdueix a l’espectador en el món de la fantasia, un història paral·lela a la real que s’entrellaça de forma natural i atrapa a parts iguals, en aquesta realitat fantàstica és on apareix el faune, el laberint i d’altres éssers mitològics.

El millor: una cinta molt ben acabada, amb un Sergi López esplèndid en el paper de franquista malparit (són sinónims?), que atrapa a l’espectador.

El pitjor: un pèl massa de realisme per ser de Del Toro, alguns aspectes de la trama són molt previsibles i per sort la mare encarnada per Ariadna Gil no té més protagonisme, perque és nefasta en el paper.

Resumint, un bon film, al que li posaria un 7′5.

Si algú es mor de ganes de veure’n més imatges i informació poden fer-ho en el vídeo del trailer, a la web oficial o a la web oficial en Castellà (que quan jo he visitat no funcionava) o aquí.

9 comentaris a “El Laberinto del Fauno”

  1. Mireia ha dit:

    Mira que la Laura i jo vàrem dubtar fins al darrer moment si anar a veure aquesta o la de Palindromes, i vàrem veure Palindromes, i la vàrem espifiar, que aquesta del fauno sembla que ha d’estar be, a veure si hi anem, i si l’Ariadna Gil no ho fa gaire be tampoc no hem preocupa, si he suportat bones pelis amb l’Al Pacino doncs que també podré aguantar l’Ariadna.

  2. polromeu ha dit:

    No ho vaig poder resistir, m’havia quedat l’espina de Hellboy, així que vaig desllodrigar totes les bobines que tinc, i la vaig acabar trobant; havia d’estudiar, ho sé, però no hi podia fer més.
    Per cert: 3er paràgraf, 2ona línia, “inacable” per “inacabable”.
    Ara em falta trobar amb qui ananr a veure-la.

    P.D.: La Mireia et comenta ? Déu meu, quin honor !

  3. jordi ha dit:

    Hola Utopia,

    tot i no ser un dels més participatius, sóc dels que et llegeixo sovint… M’agrada el que comentes, així que el proper cap de setmana, quan torni a Barcelona (a casa), miraré de fer una escapada al cinema… ja et diré que m’ha semblat! Salut.

  4. Utopiq ha dit:

    Jo també hagués pogut anar a veure Palindromes Mireia, en Todd Solondz és un altre dels que, en principi, val la pena.

    No et preocupis que en aquesta no surt en Pacino ;) I si la Gil no està a l’alçada, la part femenina queda ben coberta per la Maribel Verdú i la Ivana Baquero, és la que fa de noieta i també ho fa força bé.

    Gràcies per la correcció polromeu. Si vas sol al cine tampoc passa res, alguna n’he anat a veure sense companyia. Com per exemple Apocalipse Now Redux, que és una versió sense els talls de la original i que ningú em va voler acompanyar perquè durava 4h.

    Sempre em fa por recomanar alguna pel·lícula jordi, perquè si després no agrada ja te l’has carregat, ja se sap que sobre gustos… Però espero que t’agradi i gràcies per l’afalac :P

  5. JOrdi ha dit:

    No l’he vista, potser m’esperaré a que surti en DVD… Últimament només vaig al cine a veure pel·lícules que requereixin d’aquest ambient per gaudir dels efectes especials…una bona pel·lículaho és dintre i fora de la gran pantalla.

    C veiem nen!!

  6. Mireia ha dit:

    Ei porlomeu, que l’Utopiq es un dels meus quatre primers amors blogosfèrics, ell el SiKNUs el rogeferrer1 i el Lluís Pérez, i a mes a mes l’Utopiq va ser el primer que va parlar de mi, el primer de tota la blogosfera, i va ser un dels primers a qui vaig fer un petonàs al nasset, virtual eh? :)

  7. Mireia ha dit:

    Perdó, he dit porlomeu i volia dir polromeu, i ho juro que no volia fer cap acudit, que aixòs hem passa sovint, de veritat, que dic una cosa i la gent riu i diuen “hosti que bo, quina gràcia tens Mireia”, i moltes vegades jo no he volgut fer cap acudit, de debò, un petonàs polromeu.

  8. JOrdi ha dit:

    Ja me l’han recomanat diverses persones…
    Buscaré algú per anar-hi, si no m’esperaré al DVD. No hi ha més, xD.

  9. polromeu ha dit:

    M’havia perdut la teva rèplica Mireia, i ho de “porlomeu” genial !
    Per cert, que recordo que útimament has plorat … El Gener ens veiem i m’ho contes; bé, ens ho contes a tots.

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>