Doncs sí, ja sóc un dels molts que té l’andròmina aquesta i a més en parla.

Vaig dir que aquestes festes m’havia caigut a les mans algun regalet i he decidit parlar-ne en ordre inversament proporcional a la il·lusió que m’han fet i directament proporcional al seu preu, és a dir que la Fonera és el més barat i el que menys esperava dels nous trastos.

Podria semblar que aquest apunt és publicitat i em paguen per parlar-ne bé, però després que això ja ho hagin fet els blogaires més guais i coneguts de la blogosfera hispana o fins i tot internacional, dubto que paguessin a un txitxarel·lo com jo.

Per postres i com tants d’altres, ja havia parlat de FON algun cop, vaig fer-me ressò de l’onada de crítiques rebudes i per no ser menys també vaig posar-hi cullerada.

La veritat és que no em feia cap falta aquest punt d’accés WiFi, fet i fet no tinc cap portàtil ni res per connectar-me sense fils, així que confessaré la principal raó de la meva adquisició: m’ha costat 0€. Ho reconec, quan veig ofertes per aquest preu em resulta difícil resistir-m’hi, així que vaig aprofitar l’oferta que van fer els senyors de FON als usuaris del Menéame.

El profit que espero treure’n en algún moment és el de poder connectar-me de franc a les Foneres de la resta d’usuaris si ho necessito en algún moment. T’ofereixen aquesta possibilitat si tu no fas pagar als que es connecten a la teva, cosa que ni em plantejo tenint en compte que veig difícil que algú necessiti WiFi just a Vinyols, però mai se sap.

Pel que fa al trastet en sí, està molt ben fet. És bonic, petit i ben acabat, i inclús el cable de xarxa que porta no és dels normals, és pla i menys voluminós.

Com ja he dit, el meu ordinador no té targeta de connexió sense fils, i això ha dificultat una mica el procés d’instal·lació, que de fet no he acabat. Només hi he dedicat una hora o dues, i no vaig aconseguir que funcionés la xarxa inhalàmbrica pública.

Si uses Windows i tot rutlla a la primera ja et serveix la guia d’instal·lació ràpida, però si es complica cal consultar el manual que tenen a la web. Serà qüestió d’insistir, donar un tomb pel fòrum o demanar el portàtil a un amic per provar d’accedir via WiFi.

Alguns ho trobat molt fàcil i d’altres no tant, pero tots acaben aconseguint-ho. N’hi ha que també han fet una mena de petit manual d’instruccions o un anàlisi més tècnic.

Suposo que ja explicaré com acaba l’història i com va a nivell de funcionament quan l’hagi pogut provar. I després d’això m’agradaria mirar com puc participar en un projecte de xarxa WiFi lliure i oberta com el de Guifi.net.

Aquest article va ser escrit el Thursday, 11 de January, 2007 a les 20:52h i està guardat a la categoria Xarxa de xarxes, Maquinari i andròmines.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.