De tant en tant m’arriba un grapat aleatori de llibres de franc, és una de les petites avantatges de tenir algun conegut que treballi en premsa. Llàstima que encara ni un hagi sigut en català, però vés que hi farem. I a mi, que no sóc gaire llegidor de paper imprès, em costa que algun em cridi l’atenció, però la portada que veieu a la imatge em va captivar.

Freakonomics és el nom de l’edició original, americana, i també de l’espanyola. En català, vés a saber perquè, l’han intitulat Economia freaky. Però això no és tot, la catalana és una de les poques edicions amb la portada radicalment diferent de la original, res a veure amb la resta. I per si no n’hi havia prou, a la pàgina on es llisten les portades és la única que no es relaciona amb cap estat, simplement hi posa Catalonia. Em fa somriure pel fet de ser visibles , però també em fa arrufar el nas per la dura realitat, Catalonia has no state.

Però deixem-nos estar de prolegòmens i parlem del llibre. És un best-seller de 210 pàgines editat pel New York Times, escrit el 2005 per l’economista Steven Levitt i el periodista Stephen J. Dubner. El subtítol català del llibre diu Un economista provocador explica la cara oculta de la realitat. I això és el que és a grans trets, un economista políticament incorrecte que ens detalla la seva particular visió de coses ben mundanes.

Per a res us penseu que és un llibre que parla d’economia tal i com l’entenem normalment, molt menys d’efectes macroeconòmics o d’estratègies per a superar l’actual i acollonidora crisis, tracta de coses més petites i aparentment senzilles però que ens passen desapercebudes.

En els seus sis capítols ens planteja preguntes com: Què és més perillós: una pistola o una piscina? Perquè molts traficants de droga encara viuen amb sons pares? En que s’assemblen els del Ku Klux Klan als agents immobiliaris?

Se’n poden extreure dades interessantíssimes, com per exemple l’enorme influència que va tenir la legalització als EEUU de l’abort en la disminució de la criminalitat. O frases punyents i curioses com les següents:

Per cada persona intel·ligent que es molesta en crear un esquema d’incentius, existeix un exèrcit de gent, intel·ligent o no, que invertirà inclús més temps en mirar de burlar-lo.

[…]

Internet ha aconseguit el que cap defensor del consumidor havia pogut fer, escurçar la distància entre experts i públic en general.

[…]

El Listerine va ser creat el segle XIX com a potent antisèptic quirúrgic.

Jo, que com deia, no soc consumidor habitual de llibres, vaig cruspir-me’l en quatre dies. La informació que donava em semblava realment curiosa, sobretot aquelles dades i estadístiques que són entre nosaltres, entre les coses més habituals i que ningú, ni el mitjans de comunicació (almenys els que jo segueixo), en parlen.

Si voleu fer-ne un tastet podeu llegir un avanç de cada capítol o descarregar-vos la introducció.

Aquest article va ser escrit el Monday, 6 de October, 2008 a les 20:34h i està guardat a la categoria Pàgines impreses.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.