Foteses

El senyor Wordpress em diu que hi ha 41 entrades al blog, i per primera vegada faré un apunt parlant del blog en si i no d’aspectes potser més interessants, ja em perdonareu.

Ho faig aprofitant algun petit canvi que que he fet al menú lateral. He afegit la categoria d’amics. Si ja havia parlat un parell de cops del Siknus, per què no col·locar un enllaç? També n’he creat una altra on, possiblement hi afegeixi webs com la del Menéame (que mereix un apunt a banda) i el futur Mou-me. I per últim he canviat els noms de les categories, així m’agraden més; però, per suposat, no han canviat els noms per a les URL, així que no canvien els enllaços permanents als apunts.

Amb aquesta entrada s’estrena una nova categoria que és el que ha anat passant darrerament, a mida que anava escrivint coses que no podia classificar en les categories existents. Es diu Mirar-me el melic, i espero no fer-ho excessivament això de parlar del propi blog.

Ja que ens hi hem posat, parlaré d’algun dels detallets que veieu per aquí al voltant. La frase dels pebrots, és la que utilitzen normalment en una secció del programa Algunes imatges més? de TV3, m’agrada la frase i em descollono amb el programa, us el recomano.

I això de 2.0 beta? Anem per parts. Ara tot és 2.0: la Web2.0, el Blogger2.0… Doncs el meu blog també! Més que res és una conya, però també té tota la raó de ser ja que aquest blog és el segon projecte amb cara i ulls que faig amb utupia.com. Quan me’n cansi ho treuré i au.

I beta? Doncs tres quarts del mateix, no hi ha web o servei que es preciï que no surti en fase beta, i sinó mireu Google i tots els seus productes, l’eterna fase beta. Doncs utupia també està en beta. Però també té un perquè, i és que realmente es podria dir que està en una fase beta, vaig experimentant, afegint petites coses i canviant detalls del disseny, etc. Quan ho vegi més madur tancarem aquesta fase, de totes formes hi han mil i una coses que m’agradaria fer i no faig per manca de temps.

Per acabar, (un premi als que heu arribat fins aquí) el disseny: gràcies altre cop als que els hi ha agradat com queda el blog. La veritat és que no volia que el lloc tingués el mateix aspecte que centenars d’altres, així que a partir d’un tema que vaig trobar sense cap estil, en blanc, he anat fent el que veieu. Quan l’hagi traduït del tot i tunejat al meu gust, tinc la intenció d’alliberar-lo per si a algú li interessa.

Deixa el teu comentari

Has d'identificar-te per escriure un comentari.