Catalunya Acció Sonora

CAS-06

Ja som dilluns, i buscant-hi la part positiva, és el primer dia d’una setmana amb 3 dies de festa. Si si, dilluns que ve és festiu. Mira el calendari i el veuràs en vermell, el dia del treballador, si senyor!

Al gra, el dissabte a la nit, com ja vaig dir, vaig anar al Palau Sant Jordi. On hi feien el Catalunya Acció Sonora, CAS’06. Va estar bé, res espatarrant, però amb bona música, bon ambient i també bon so; fet que de vegades es troba a faltar en esdeveniments d’aquests tipus. Ara, una mica més de potència no hagués sobrat.

La festa començava aviat, per allà les 8 del vespre, naltros hi vam anar més tard ja que no podiem ser-hi fins passades les 9. Els primers que vaig veure tocar van ser Lax’n'Busto, com sempre potents, amb ganes i agraïts, i això sempre és nota. Tocant èxits dels antics com “Toca’m els ous Maria” fins al més recents, no van decebre.

Acte seguit en Quintana, introspectiu de vegades i combatiu per moments, va fer cantar al públic cançons del seu repertori com a solista que ja s’han convertit en himnes. I per allí al mig fent el ruc com només ell sap fer-lo, Joel Joan clamant a la Independència amb salt al públic inclòs.

I per mi, la grata sorpresa dels que jo anomeno nous Gossos. Per mi ja no són aquells nois del principi que feien cridar, bàsicament, a les xiquetes boges pels 4 components, els veia com uns Back Street Boys a la catalana. Han guanyat molt amb la batèria i les bases electròniques, ritmes més ballables i contundents. I també es van saber acompanyar: Les Violines i la triunfita Beth.

L’últim que vaig escoltar va ser en Cris Juanico, però sincerament, no el suficientment com per tindre’n opinió. Indiscutiblement ell i Elèctrica Dharma són bons músics, però no ens venien de gust. Com que teníem altres plans poc després vam marxar, llàstima de no poder veure els Dr. Calypso i La Gossa Sorda, que a aquests si que els hi tenia ganes. Un altre dia serà (com es nota que no vaig pagar un duro per l’entrada).

I ara, torn per les crítiques. No m’agrada el format, està bé que els canvis siguin àgils, però amb 2 o 3 quarts d’hora per grup, no els dóna temps ni a calentar cordes. Està bé perque no t’arribes a cansar si un grup no t’agrada, però s’hauria de buscar una altra fòrmula.

Tampoc crec que el Sant Jordi sigui el millor lloc per un esdeveniment com aquest, és massa gran, quasi impossible d’omplir per grups d’àmbit únicament Català, per desgràcia. Tot i la bona afluència ni la pista estava totalment plena. I això com opinió més personal, aquests concerts m’agraden més l’aire lliure i trepitjant arena.

Això si no va faltar de res: un públic entregat, teca pels famolencs i cervesa a domicili!!! (això si que em va sorprendre). Ara, si volies agafar el puntet alegre, millor que ho féssis fora comprant una birra als amics de “¿una cervecita chicos?”, perquè els preus de les begudes a l’interior eren prohibitius.

3 comentaris a “Catalunya Acció Sonora”

  1. Bojos cantant al Sant Jordi | utupia ha dit:

    […] En resum, vam passar-ho bé. I més complet hagués sigut el festival sinó fós pels preus de la beguda, que encara eren una mica més cars que l’últim cop que vaig anar al Sant Jordi. […]

  2. Aurembiaix ha dit:

    Jo també vaig ser-hi! Aquest any no es fa?

  3. utòpiq ha dit:

    Ja no es va fer l’any passat, o sigui que malauradament sembla haver sigut un festival de vida efímera. Per sort avui en dia tenim molts altres concerts, festivals i trobades on poder gaudir de música en català ;)

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>