Fets verídics viscuts en primera persona avui mateix:

És de bon matí, quarts de 6, vaig conduint encara mig letàrgic. Em deuen quedar cinc minuts per arribar a l’Estació del Camp i llavors agafar el TGV cap a Madrid.

Se m’enganxa un cotxe darrere, venia a tota hòstia. És dels que jo anomeno Fitipaldi menja-culs, corre i corre però no se’t desenganxa del clatell. Freno i m’avança, per fi, ja era hora tros d’imbècil.

Entro a l’última rotonda, hi ha un cotxe dalt, no, dos. S’han fotut una bona pinya. Els conductors surten dels cotxes, un truca als Mossos. Els pregunto si necessiten alguna cosa, res, tots dos estan bé.

Un dels dos accidentats era el Fitipaldi menja-culs, ha entrat més que passat i no deu ni haver tingut temps de tocar el fre. La justícia divina s’ha cobrat una víctima innocent, la carretera ha castigat a l’imbècil accelerat i un despistat ha acabat amb cotxe rebentat enmig de grava i olivers.

M’he mossegat la llengua quan he vist el suïcida desorientat baixant del cotxe, no m’han faltat ganes d’entaforar-li un Què? Ho veus de que et serveixen les presses Fitipaldi?

Aquí no acaba, la realitat supera la ficció. A l’estació, mentre camino en direcció al tren, m’avança un paio corrents, quasi ensopega. Sí, era ell, el suïcida ajusticiat no n’havia tingut prou. Li sobraven deu minuts per la sortida del tren i vinga a córrer, aquest home és molt just.

Algú truca als de seguretat avisant de la notícia, i mentre el justet passava el control pregunten si algú ha vist un accident a la rotonda més propera. El menja-culs fa com si res, ell no sap de que va. Sí, hi ha dos cotxes dalt de la rotonda, un devia entrar cagant llets i s’haurà emportat el que anava per dintre; no hi ha cap ferit. Dic jo ben fort mentre el covard implicat continua fent el camí amb cara de suec.

Un cop passat el control de seguretat… torna a córrer! Et sobra temps, però sinó pots fer-hi més, corre Forrest! corre!

No sé com pebrots ha arribat a l’estació ni com o on ha deixat el cotxe, ni m’importa, el que sí sé és que per un cop s’ha fet la justícia que demano a grunys tantes vegades mentre condueixo. Fote’t suïcida de merda.

Aquest article va ser escrit el Dimecres, 12 de Març, 2008 a les 23:49h i està guardat a la categoria Personal i intransferible.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.