Lliuraments de pràctiques, exàmens, la feina… Una cosa o altra atabala a casi tothom, és llavors quan més ve de gust evadir-se.

Es pot mirar la televisió i deixar-se emportar per la primera història que el zàping ens proporcioni, pots culturitzar-te llegint algun llibre, navegar entre blogs cercant continguts interessants, etc. moltes coses. Entre elles, per suposat, els videojocs o l’esport.

Jo sóc molt gandul per això de posar-se a còrrer, però sembla que he trobat un bon trasto que uneix videojocs i esports. Tot i que hi ha alguna altra manera millor de suar passant-s’ho bé… aquesta no està gens malament.

Es tracta d’una de les joguines que vaig parlar, una pista per practicar DDR, Dance Dance Revolution o Pump It Up; diferents formes d’anomenar el mateix, el que molts potser coneixen com: la màquina de ballar. És la alfombra catifa plegable que veieu a la fotografia, Dance Performance II. Les sabates me les trec per no desgastar massa la superfície però hi són simplement per a què es pugui veure el tamany de la pista.

Ja fa temps que la Miaa i jo haviem provat algun cop de fer uns balls amb alguna màquina DDR, per exemple, gratuïtament en el darrer Festival Àsia de Barcelona. I quan estavem donant un cop d’ull a una botiga que hem té entusiasmat, em diu: Mira! una catifa per ballar i val 12€! No ens ho vam pensar i ens la vam comprar.

Quan va ser el moment de començar a jugar, en principi semblava senzill: endollar a l’USB i a còrrer. No va ser del tot així, connecto la catifa a l’ordinador, em reconeix bé el perifèric -al cap i a la fi és un simple joystick en forma de catifa sintètica- però… i el joc?

Busca que buscaràs, però no veiem cap CD per enlloc. Vaig trucar a la botiga, però ja estava tancada. Així que només em quedava l’opció d’investigar. Vaig estar buscant fins que vaig trobar la solució: hi ha un fantàstic joc compatible amb la pista que és programari lliure!!!!

Mans a la feina, vaig descarregar-me el joc StepMania i unes quantes cançons, el vaig instal·lar i a saltar. Ara, almenys un cop per setmana ens marquem uns passos amb la catifa, totalment recomanable excepte pels veïns del pis de sota.

La botiga en qüestió, és diu HardCore Gamer i hi han vertaderes perles pels amants dels videojocs, la cultura japonesa, el col·leccionisme i les maquinetes antigues. Per dir-ho ràpidament: tot allò que si t’interessa és probable que hagis d’escoltar com et diuen freaky (paraula odiosa, no pel seu significat, sinó per la desconeixença amb que s’acostuma a fer servir).

Per a aquells no residents a Barcelona, tenen un bon servei d’enviament a domicili, i segons diu a la web, a finals de febrer tornaran a tenir pistes de ball, ara estan esgotades.

Fent honor a la veritat de que una imatge val més que mil paraules, enlloc d’explicar amb deteniment com es balla amb aquesta pista, enllaço aquest genial vídeo on es veu un xiquet japonès de 5 anys fent servir la mateixa catifa, però en la versió per a PlayStation. Queda demostrat que no cal ser cap portent per marcar-se quatre passos.

Els de HardCore Gamer no m’han pagat ni un duro ni m’han ensabonat per a que parli meravelles d’ells, però si per casualitats de la vida llegeixen això i em volen regalar qualsevol coseta, acceptaré encantat provar-la i parlar-ne (d’il·lusions també es viu, no?).

Afegitó: Interessant dada la que m’envia en polromeu, resulta que un estudi fet en un col·legi públic nord-americà demostra que uns minuts de DDR al dia ajuden a prevenir l’obesitat, i el risc de malalties cardíaques i diabetis.

Aquest article va ser escrit el Friday, 2 de February, 2007 a les 0:21h i està guardat a la categoria Personal i intransferible, Maquinari i andròmines.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.