Inactivitat
Aquest és precisament el tipus d’apunts que no m’agrada escriure, no m’agrada parlar de fets que probablement només importen a qui els escriu, però sento la necessitat de fer-ho.
El fet és que durant les darreres setmanes he escrit molt poc, amb prou feines alguns apunts als que no he pogut dedicar tot el temps que m’agradaria, i per descomptat moltes coses s’han quedat al tinter, de les que espero poder recuperar-ne algunes.
La raó és precisament el temps. La feina s’allarga una mica més del compte alguns dies, apareixen viatges imprevistos, la pressió de la data límit… I quan acaba la jornada laboral toca estudiar, però a tot això ja hi estic acostumat, a tot t’hi fas; el problema és que últimament a tot això s’hi han d’afegir complicacions de caràcter personal.
Tot plegat fa que quan tens una estoneta, et costi dedicar el temps a allò que no sigui intentar buidar el cap i fer volar les preocupacions per un temps, per curt que sigui. Però tot, o quasi bé tot, és transitori, i espero que en uns dies o setmanes recuperi les regnes de la meva agenda, per poder escriure i llegir. Perquè si hi ha una altra cosa que em té encès és no poder ni tindre la meva dosi diària de lectura blogueril.
Ho explico, com ja he dit, perquè vull. Per suposat que no tinc la obligació de fer-ho i no sóc tan pedant o ingenu com per pensar que algú troba a faltar reflexions utòpiques a discreció. Però si algun amic o conegut es pregunta perquè últimament sóc tan car de veure, o alguns dels lectors habituals del blog (als qui agraeixo les seves visites i comentaris) ha pensat que utupia es troba en estat de pre-abandó, segurament aquestes línies els aclariran els dubtes.
Thursday, 14 de December, 2006 a les 0:39h
Ànims!!
I tranquil que òbviament utupia no es mourà de les subscripcions!
Thursday, 14 de December, 2006 a les 0:58h
Pre-abandó ? És que penses abandonar-lo ? O més aviat és un pseudo-abandó ?
Tranquil·litza’m.
T’estem esperant, que a la nostra ració blogueril (per als qui la podem tenir) hi falta quelcom últimament.
Home, a discreció no, però al cap i a la fi ets un col·lega en aquesta realitat alternativa i paral·lela (i a vegades no tan paral·lela).
Thursday, 14 de December, 2006 a les 1:02h
No és SPAM, simplement recordo una activitat similar a la teva temps enrere.
Resum d’activitats
Thursday, 14 de December, 2006 a les 18:50h
Gràcies xiquets, per l’interès i pels ànims.
No penso pas deixar-ho, prevec que a principis d’any, quan passi la tormenta, tornaré amb més ganes, disposat a carregar-m’ho tot
Friday, 15 de December, 2006 a les 0:28h
Els finals d’any…com apreten…
A mi em passa igual xiquet, ara vai de cul tb.
Si vols na prendre algu per desconectar ho podem trobar eh!! q a mi tb maniria b!! xDD
Ara, que aquest finde es presenta guai eh….JJAJAJAJA!!
C veiem xatu, cuida’t!! i records!!
Sunday, 17 de December, 2006 a les 5:10h
No hi ha cap mal que duri per sempre. Ànim xec!
Si m’haguessin dit que pronunciaria aquestes paraules fa uns mesos jo no m’ho hauria cregut, però és lo que hi ha: sigui el que sigui, tot se soluciona i llavors se segueix endavant.
Salut!
Sunday, 17 de December, 2006 a les 12:56h
JOrdi i Pep, si no ens veiem abans del pròxim sopar, allí parlem. Espero que el d’aquest dissabte anés de puta mare.
Tuesday, 19 de December, 2006 a les 12:55h
Ei paiu!
Abans d’aquesta última entrada ja pressentia que alguna cosa no acabava de rutllar… Espero que no sigui res greu, i que aquestes festes t’ajudin a desconnectar del que et preocupa.
Ja saps que no estem gaire lluny, així que si vols quedar algun dia només cal que ho diguis!
Salut i fins aviat!!
Wednesday, 20 de December, 2006 a les 19:02h
El Sr. Capità Melindro sempre tan observador
Quan et paqui el dinar que et dec, ja et donaré la tabarra.
Friday, 5 de January, 2007 a les 1:01h
[…] la mala ratxa sembla que arriba al final i entreveig el final del túnel. Però realista com sóc, ja sento de fons el soroll de les roques que em cauran a sobre, just sortir de la foscor. […]