La vida és injusta

La vida és, per si mateixa, la més gran de les injustícies.

Quan veig com gent a la que conec i que sé que són un tros de pà se’ls compliquen les coses, em costa d’assimilar. No saps perquè sense merèixer-ho només s’emporten garrotades i se’ls omple els camí d’obstacles. S’esforcen per tirar endavant i fer allò que els toca fer de la millor manera possible i en canvi, sovint per ells la felicitat és només un sentiment del que costa recordar-ne el sabor.

I el que em fa bullir la sang és quan me n’adono que moltes de les males persones que viuen en el meu entorn sempre porten dibuixat un somriure a les seves cares. Gent que actua amb mala intenció, que són egoistes i desconsiderats amb la resta de persones, duen una vida més fàcil. Com pot ser que a aquests cabrons la vida els tracti millor?

Una de les conclusions que sempre em venen al cap és: Déu no existeix o és un malparit.

I aquesta reflexió sempre em porta a una de les frases que tothom té present i que jo repeteixo massa sovint: la vida és injusta.

3 comentaris a “La vida és injusta”

  1. mima ha dit:

    aix si… (no sé què dir més, ho has dit tot)

  2. Utopiq ha dit:

    És el que acostuma a passar en situacions com aquestes, les paraules no ens serveixen, només se’ns desperten sentiments com la ràbia o la impotència, almenys això em passa a mi.

    I per cert, felicitats pel teu blog, sembla molt interessant ;)

  3. L’Oleguer i Kelme, esport i política | utupia ha dit:

    […] La vida és injusta, ja se sap, però no per això deixen d’indignar-me històries com aquestes. […]

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>