El Siknus, amb qui acostumo a estar d’acord, ha fet una breu reflexió força negativa de l’actual situació de l’ensenyament universitari. Pel que m’ha dit després al xat del GMail la reflexió li ha passat pel cap després de llegir un articulàs d’en Galli.

Encara que entenc que la frase Les universitats no haurien d’existir és més un renec que un desig literal, no hi estic gens d’acord. Les universitats, per descomptat, han d’existir i formen a persones per a les seves futures tasques professionals i com a persones mateixes.

I per defensar aquesta postura faig un petit llistat de les coses positives que vaig treure’n del meu pas per la universitat.

• Aprendre a passar-les putes: arribar al primer curs de la carrera amb el cap turmentat pels excessos dels cap de setmana i haver-te de posar les piles per aprovar els crèdits mínims en quatre dies si vols continuar la carrera, és duríssim. Si te’n surts, la resta és bufar ampolles.
• Aprendre a programar i analitzar: programar aplicacions ho pot fer pràcticament qualsevol aprenent de forma autodidacta o en un cicle formatiu -i no vull desmerèixer a ningú- però ser capaç de fer-ho correctament en qualsevol llenguatge, realitzant un bon anàlisi i seguint uns procediment adequats és quelcom que requereix de moltes hores d’ensenyament, aprenentatge i pràctica.
• Aprendre a aprendre pel teu compte: molts professors, i ben fet que fan, no et proporcionen tot el material necessari per a aprovar. Has de buscar-te la vida i el propi contingut de l’assignatura en base a la informació de que disposes si vols aprovar. Si desenvolupes aquesta habilitat i tens accés a Internet ets capaç d’esbrinar la raó per la qual els taps del bolígrafs Bic ara tenen un forat.
• Forjar-te ideològicament com a persona: normalment hi arribes al voltant dels 18 anys, verd i immadur, i és a l’universitat on molts aprenen que són els sindicats, que és una manifestació des de dintre, que vol dir organitzar-se i lluitar per uns ideals.
• Aprendre a sintetitzar (fent xuletes): la meva trajectòria xuletera ja venia de temps ençà, però mai havia aconseguit encabir en un A4 l’equivalent a quilos i quilos de fòrmules buides de sentit, almenys per a mi. Ara tinc una facilitat per fer resums aclaparadora.
• Aprendre a dir no a les temptacions: els dimoniets són per tot arreu, contínuament et provoquen —vens a fer una birra? —anem al bar a fer una botifarra? —vens a fer un mai? —vens a veure les noietes de Psicologia? Si aprens a dir No, he d’anar a la classe del pesat aquell., seràs capaç de renunciar a la pell del teu mite sexual per tal d’assolir els teus objectius.
• Descobrir els vicis al·licients de la vida: el que no ha begut, fumat, cardat, viatjat, empalmat, s’ha enamorat, ha embogit, etc. abans de la carrera; sinó ho fa durant els anys d’universitari, corre el perill de no assaborir el gust d’aquestes experiències.

Aquestes són les quatre cosetes que m’han passat pel cap, segur que n’hi ha dotzenes més, s’accepten propostes.

Aquest article va ser escrit el Tuesday, 6 de May, 2008 a les 22:40h i està guardat a la categoria Personal i intransferible, Programació.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.