El padrí baixa a mar
Com ja vaig advertir, ens podia visitar altre cop. I aquí al tenim, Siset de Cals Ous en acció.
Collons quina xafogor, em sembla que agafaré el xiquet i me l’emportaré a fer una passejada i que ens toqui l’aire.
- Hug! Posa’t la samarreta i digues-li a ta mare que anem baix a mar!
- O on anem padri?
- A baix a mar! A Cambrils a passejar.
- Ja has pixat? Doncs apa, cap a baix falta gent!
- Padrí, amb aquest cotxe anem lents i no té aire fresquet…
- Au calla i venta’t, que aquest 4L m’ha portat sempre a puesto des que ta mare era un tap de bassa.
Déu n’hi do quina gernació, no es pot ni aparcar, Cambrils era més tranquil quan els pescadors eren més importants que no pas acontentar els forasters.
- Au vinga fill, que passejarem vora mar.
- Padrí, hi han uns senyors que parlen castellà molt estrany i cridant.
- Són manyos xiquet, es veu que a l’estiu fugen tots de Saragossa per venir a tocar el voraviu aquí.
- De que rius tu ara?
- És que… hi han moltes senyores que no porten banyador de dalt i ensenyen les tetes. I la mama diu que això no li agrada.
- Casun l’òs pedrer! Mira que en diu de bajanades quan vol ta mare. No li facis cas, aquestes senyoretes no fan res de mal i ja pots pujar-hi de peus que a mi o ton pare no ens molesta ni mica ni gens.
- Espera, que comprarem unes trumfes de bossa i un Vichy. Vols un almendrado tu?
- Un Calippo padrí.
- Doncs això, - Mestre, posa-li un d’aquests al xiquet!
I tu ves xarrupant, que quan acabis anirem pujant cap a Vinyols.
Ben mirat potser paga la pena haver de rebuscar per poder aparcar el 4L, els paisatges que es veuen vora mar no tenen ni punt de comparació amb els d’antes. Em fa l’efecte que aquest estiu que el xiquet s’afartarà de Calipus…
Siset de Cals Ous
Monday, 24 de August, 2009 a les 13:02h
Clar que si! Visca la mamella suelta i lliure, i que se’n vagin a cagar els que les volen tapar! (sona bé i tot… podria passar com un eslògan feminista)
Monday, 24 de August, 2009 a les 18:04h
Compta amb mi Pep, jo em pujo al carro de la mamella lliure
Però si pensem en clau femenina, també estaries d’acord amb la “titola lliure”…? he he he.
I les feministes crec que advocaven per no portar sostenidors, però no pas per portar-les a l’aire. Ara, que si cola, cola…
Tuesday, 25 de August, 2009 a les 14:18h
El meu cor serà de la primera que m’ensenyi la mamella, però la meva titola és lliure i de domini públic… noies, que n’hi ha per totes! jejeje
Disclaimer: abans que em tirin els gossos al damunt, s’ha de llegir en clau de conya (avui en dia s’ha d’especificar això). Que jo sóc tot un príncep blau, ee