El padrí se’n va de boda

Siset de Cals Ous ataca de nou.

Boda antiga

- Romuald, no sabia que tu també hi estaves enredat en aqueta boda!
- Ja ho veus Siset, la xiqueta és filla de la cosina segona de la neboda de la meva Jacinta.
- Quina alegria, eh?
- Casun l’olla! No et pots ni imaginar les ganes que tenia de no estar-me al sofà i venir a marejar la perdiu per aquí…
- He he he

- Que ho veus Siset? No hi ha ni mossèn, ni escolans, ni Cristos enlloc, això ès una boda?
- A mi no em neguiteja pas que no hagi tota la mandanga, si els xiquets ho volen així…
- Au va! No ho diguis això, alego es casaran amb frase i mitja, i cap a casa.
- Això és el que haurien de fer! Lo que no entenc és perquè si no ho fan per l’església han de muntar tot aquest sidral, que esvandeixin en 5 minuts i tots a endrapar.
- Mira que n’ets de béstia i descregut.

Cuixa de núvia

- Mira Romuald, les coses canvien, i els casaments també. O es que les xiquetes també haurien de casar-se als 20 anys i vestides de negre com antes a la nostra època?
- Home tan com això… de negre no cal potser.
- Doncs van de blanc per semblar princeses, això si que és una bestiesa! Però els temps canvien i sempre ha sigut aixis, i un parell de vells com naltros poc hi podem dir. Qui vulgui per l’englésia doncs au, i qui no que li firmin el paperot i en paus.

Aquest del Romuald que vagi xerrant, que a mi ja m’està bé aixís. Les ceremònies fan més via i encabat a fer desaparèixer la teca, que és més bona i abundant que antes; i és el que de veritat paga la pena. I per si no et quedes prou content, les mosses més guapes del poble es posen les millors gales i ensenyen cuixa. Mira que s’ha de ser somerot per no xalar.

Això val més que no se m’escapi en veu alta, si no vull que l’Eugènia em parteixi el bastó a l’esquena…

Siset de Cals Ous

Crèdits: imatge1, imatge2.

Un comentari a “El padrí se’n va de boda”

  1. polromeu ha dit:

    M’ha molat !

Deixa el teu comentari

Has d'identificar-te per escriure un comentari.