La primavera, a l’avi Siset i els seus amics també altera

Imatge del Papitu

- Iep Santiago! Com anem?

- Com anem, Siset!? Doncs més calent que’l fem de porc! Xec, jo no sé si és la primavera o la vestimenta d’algunes, però aquets últim dies vaig desmarxat.

- Quin un, Santiago, que sempre estàs igual. Mira que a mi l’Eugènia ja m’ho diu que soc més verd que l’enciam, però és que en això tu t’emportes la palma.

- Bah home! Això valtros, que sou uns cavallers de tita-freda! Bueno, tu encara, sisquera saps xalar amb les bones vistes, que n’hi ha que quan una bona mossa se’ls creua es queden guenyos intentant no pecar. La néta del Victoriano, quin bé de Déu, em sembla que ja ha provocat tres torticolis i quatre infarts.

- Sí, doncs jo ja val més que vagi amb cuidado, que com m’enxampi la mestressa em passo una setmana menjant arròs de poll.

- Que n’ets de calçasses… La meva Pepita bé que ho sap de quin peu calço, i si hem troba la col·lecció de pel·lícules i revistes picantones, com a molt me les deixarà ben amagades, però no me les fotràs pas a mar.

- He he he, bona peça estàs fet.

- Mira, ahir estava a l’hospital amb mon fillol i renoi quina infermera ens va tocar. M’havien de fer unes proves que em va manar lo maleït metjastre, i no podia parar atenció, quines cames xiquet… I el Pau no sabia on fotre’s el pobre es moria de vergonya, ha ha ha.

- Al final el vaig convèncer per a que li digués quatre beneiteries a la xiqueta, i quin fart de riure ens vam fotre els tres. Tot és no ser un descarat insolent i dir-li amb gràcia, que així fins i tot li dones una alegria.

- Casun l’òs pedrer, quin espectacle! Ja m’hagués agradat veure-ho.

- I vaig estar a punt de fer-la grossa amb el Pau. A l’edat que té, tots naltros ja ens havíem estrenat. Antes, de ben jovenets, sigui el germà gran, el tiet, o qui convingués, et portava a la casa de barrets i allí et treien el precinto i t’ensenyaven tot lo calia saber. Però ara són altres temps, les barjaules són forasteres i caragirades, i als bordells ja no hi ha aquell ambient tranquil i amable.

- Ja vas fer bé Santiago, la jove t’hagués pelat si ho arriba a saber. I pels jóvens no cal que pateixis que ja s’espavilen sols.

- Ai Siset, gent jove, pa tou…

- Sí, pa tou, tu sí que estàs tou ja. Ara de ben fadrins, tan ells com elles estan més desperts i més ben preparats que naltros, per a tot!

- Redéu! Mira-la aquella, si que n’està de ben preparada!

- Santiaaago, no hi torneeem… Ets lo que no hi ha!

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>