SIMOs i deutes pendents

Ahir vaig estar al SIMO, la fira madrilenya per al professional de la informàtica: empreses fabricants de programari, programadors que van per lliure, distribuïdors, etc. Bàsicament per una conferència que m’interessava per noves aventures que em toca afrontar a la feina, “La movilidad como clave tecnológica“.

La primera conferència del dia anava a càrrec de Howard Rheingold. En la meva ignorància, ni tan sols l’havia sentit a anomenar, i resulta ser un reconegut escriptor especialitzat en les implicacions culturals, socials i polítiques de les noves tecnologies de la informació, com Internet i la telefonia mòbil; a més de ser el paio que es va inventar el terme Comunitat Virtual. La xerrada va estar bé, però no em va descobrir res nou, a excepció del terme Realitat Augmentada i del que encara m’he d’informar més.

A les següent conferències hi van haver representants de Telefònica, Vodafone, RIM, SAGE, Microsoft, SAP i HP. Sincerament, el que més em va agradar van ser les preguntes dels públic fetes a través de Twitter, i que moltes van servir per deixar fora de joc als ponents.

El representat de RIM, no volia ni sentir a parlar d’Android o iPhone. Va destacar que les Blackberry són molt millors per a l’entorn empresarial, perquè permet un control total del que fa o no el terminal. Si aquesta és la major virtut… Va haver de reconèixer que en els seus inicis la Blackberry Storm era penosa, no sense deixar clar que ara ja no, i que si algú no n’està satisfet és perquè ha canviat una Blackberry amb teclat per una altra que no en té i no s’ha esforçat en adaptar-se. Au, la culpa és dels usuaris.

Els de Telefònica i Vodafone, amb corbata blava i vermella respectivament, van rebre per la mala qualitat de les connexions, al que ells responien repetidament que l’estat espanyol és capdavanter en connexions per a mòbils segons els seus estudis de benchmark. El de Telefònica va arribar a dir que el que passa és que simplement quan s’arriba al límit de la tarifa plana contractada, la connexió segueix funcionant però “con menos alegria” [sic].

Als fabricants de programari els van fer passar una mala estona quan van fer-los preguntes dirigides a fer-los veure que els usuaris prefereixen sistemes més oberts com Android, Maemo o Moblin. I per altra banda, no van saber exposar molt bé les avantatges de comprar productes propietaris enlloc d’utilitzar eines lliures o gratuïtes com les de Google, precisament el gran absent de la jornada.

A banda de les conferències, algunes més interessants que d’altres, la fira en si no val gaire la pena. Un pavelló quasi exclusiu de Microsoft dedicat a promocionar Windows7 i un altre ple de petits estands on bàsicament omples la bossa de fulletons, en una hora es veu tot. En el que més temps vaig perdre el temps va ser en jugar amb el Microsoft Surface i el HP SmartTouch, una estona entretinguda.

Què en penso jo del Copyright?

A més de comentar el SIMO, tinc un petit deute pendent amb l’Òscar i el Pol. En l’anterior apunt em vaig animar a fer un dibuixet inspirat en quelcom que vaig veure en un documental. El dibuix en qüestió, un ratolí d’orelles grosses que s’assemblava al Micky Mouse. No vaig parlar concretament del documental, i ara toca fer-ho, s’anomena “RiP: A remix manifesto“.

Si no recordo malament, el vaig veure al 33 a una hora intempestiva, i em va encantar. Es tracta d’un projecte del director i activista web Brett Taylor, i des d’un principi va ser un projecte participatiu de cinema open source. Si hi ha algun protagonista, aquest és en Gregg Gillis tcc Girl Talk, un músic que crea amb la tècnica mash-up; i també hi apareixen testimonis de personatges tan rellevants com el fundador de Creative Commons, Lawrence Lessig.

El documental em va acabar d’obrir els ulls sobre el mal que està fent la defensa a ultrança de les lleis de copyright, els drets d’autor abusius i les patents. Per posar un exemple, Google acaba de patentar la seva pàgina d’inici. És que ara si jo faig una pàgina per cercar botigues de menjar vegetarià amb una caixa de text i dos botons, Google em podrà denunciar? Fins a on arribarem?

També vaig aprendre com les gasta la Disney, i com ha pressionat des dels seus inicis per augmentar les restriccions i sobretot els anys que duren les proteccions per drets d’autor. És per això i per com són els seus productes (que no m’agradaven ni de petit) d’edulcorats, poc autèntics, sense personalitat ni originalitat, que em fa por i em fastigueja com cada dia creixen menjant-se als seus contrincants; per posar exemples, Pixar en el seu dia i Marvel recentment.

Per tot plegat us recomano el film, que us podeu baixar en Torrent via The Pirate Bay.

4 comentaris a “SIMOs i deutes pendents”

  1. polromeu ha dit:

    Google no hi era ? Ni parlant de WAVE ? McAgun Dena. I no em diguis que al SIMO has descobert la realitat augmentada ! Apunta’t els RSS de Gizmodo i de, atenció, Lifehacker (la que crec és la millor web en tot l’Internet que conec, juntament amb Greenshines, esclar).

  2. utòpiq ha dit:

    Res Pol, ni rastre de Google. Has de pensar que les empreses que he anomenat eren en part patrocinadores de les xerrades, per tant hi devien tindre a veure alguna cosa en el fet de que no hi fos el gegant de la Xarxa.

    Gràcies per les teves recomanacions. Crec que a algun ja hi estic subscrit, el problema és que no tinc temps material per llegir tot el que voldria…

    I per cert, això de la realitat augmentada, ja ho va anticipar el gran Akira Toriyama amb aquells lectors de força que portaven el Radix, el Vegeta, etc. ;)

  3. Dylan Signorino ha dit:

    Ontario Cosmetic Dentistry.

  4. AhmadMaistpxl ha dit:

    I got this web site from my buddy who shared with me concerning this website and now this time I am visiting this website and reading very informative posts at this time.

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>