El Català i la Guàrdia Civil

A can Bitassa en Benjamí ens parla de com tracten certs diaris els problemes relacionats amb la llengua. A l’apunt que ha escrit hi ha una cita del Diari de Balears on es diu el següent.

Un dels joves que acompanyaven M.P. assegurà a aquest diari que «érem a la terrassa d’un bar quan vingueren dos agents de la Policia i procediren a identificar-nos. Tots ho vàrem fer, però M.P. els demanà en català per què ho feien. Això no els agradà. Se l’endugueren enmig de la plaça i enllà li varen fer una clau i després l’emmanillaren.

No entraré a valorar els fets, és fàcil identificar als intolerants. I crec que és ben diferent això a criminalitzar el fet de que un ajuntament no tradueixi per escrit al Castellà un document fet en la llengua pròpia del territori i que a més va ser traduït oralment. D’altra banda segur que hi han cursos gratuïts per aprendre Català, ja no parlar-lo sinó almenys entendre’l.

Tot això m’ha recordat un parell d’incidents que he tingut amb la estimada benemérita (oh, quin greu que em sap que fotin el camp). El primer va ser quan en un escorcoll al voltant d’un concert, un senyor vestidet de verd em digué en sentir la meva primera intervenció -en Català-.

¡A mi me hablas en cristiano!

Increible? exageració? Res d’això, fets reals succeïts en plena democràcia i bastant anys després que es morís el petit cabró que no vaig tenir la desgràcia de conèixer. Va ser cap allà l’any 1995 quan jo encara era més escanyolit que ara i no tenia prou indignació acumulada com per haver-m’hi enfrontat com calia.

Però això no és tot, anys després, al 2000 sinó recordo malament, un company i jo havíem de parlar amb un sargent de la Guàrdia Civil, per a informar-lo de com havíem previst que transcorregués el concert que havia organitzat la associació a la que pertanyíem.

El paper que ens pertocava era el de corderets, a no ser que vulguéssim que els cotxes patrulla se’ns fiquéssin a la porta a controlar els assistents. La primer frase després d’escoltar-nos va ser.

Si me hablas en Castellano te entenderé mejor.

Força educat, oi? Doncs el que a mi no em sembla educat és que l’encara sargent de la Guardia Civil d’un poble coster proper al meu em digui que no entèn el Català després de més de 20 anys de viure i treballar a Catalunya.

O viu aïllat del món, o té menys facilitat pels idiomes que un ximpanzé o té moltes ganes de tocar els collons.

7 comentaris a “El Català i la Guàrdia Civil”

  1. L’ús del català | utupia ha dit:

    […] Està clar que seguir les instruccions d’aquest document pot portar a situacions tenses, com m’ha passat en un parell d’ocasions amb l’estimada Guardia Civil, però la causa s’ho val. […]

  2. polromeu ha dit:

    É muito fácil !

  3. Utopiq ha dit:

    É muito fácil até para os chimpanzes.

  4. polromeu ha dit:

    Ja ja ja ! Molt bona !

  5. El català perseguit | utupia ha dit:

    […] Arran de la publicació de El català perseguit, la pròpia editorial ha posat a disposició pública una pàgina on podem enviar la nostra experiència en cas d’haver patit un cas de discriminació com a catalanoparlant. També us recomano donar-hi un cop d’ull per copsar com és la realitat en certes zones del Principat. Jo ja hi he enviat un parell de situacions en que em van tractar inadequadament per no parlar en castellà. […]

  6. Neko ha dit:

    On diu que va ser la Guardia Civil qui va detendre aquest noi? Si algu vol lleguir la noticia sencera pot veure que va ser la policía nacional qui el va agafar, no la benemerita que molta gent de catalunya interior estranya perque eren mes eficients y treballadors que els mossos
    ep que si vols fer el Tipic text demagogic sobre la guardia civil cap problema pero almenys parla de un cas real amb proves perque sino perdeu credibilitat

  7. utopiq ha dit:

    Neko, qui nega que fós la mal anomenada Policía Nacional la que detingués al noi? algú ha dit el contrari?

    Em sembla que el que no llegeix, o almenys no ho fa amb atenció, ets tu. El títol de l’apunt es refereix a les meves dues experiències amb els senyors de la -segons tu- enyorada Guardia Civil, que com pots comprovar -si ho llegeixes- no van ser gaire bones.

    El cas és del tot real, em va passar a mi, les proves són la meva paraula. Sinó te la creus, la solució és fàcil, ves passant.

    Abans d’escriure alguna cosa llegeix bé i pensa’t el que diràs, però ep! que si el que vols és fer el típic comentari provocatiu i totalment erroni, endavant!

    PD: si li passes el corrector ortogràfic al text abans de publicar-lo, encara millor ;)

Deixa el teu comentari

Has d'identificar-te per escriure un comentari.