La llengua diu molt de naltros

queta

El Gerard, el millor filtre de correus en cadena que conec, m’ha fet arribar un text sobre la llengua. M’ha agradat perquè reflecteix molt bé allò que diuen de que cada idioma representa una manera d’entendre el món, i desgraciadament cada 14 dies en mor una.

Aquesta xifra no és una dada treta de la màniga, ho diuen els de National Geographic i fins i tot han el·laborat un mapa que identifica les zones on hi ha llengües en perill d’extinció. Si algú s’ho ha preguntat, no, el català no hi surt; i no ho fa perquè no està pas en perill d’extinció.

El correu-e diu:

Qui perd els seus orígens, perds la seva identitat

Ells diuen ‘perro viejo‘ i ‘mosquita muerta‘ allà on nosaltres diem ‘gat vell’ i ‘gata maula’.

La sort màxima de la rifa és un masculí ‘el gordo‘, allà, i un femení, ‘la grossa‘, aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui ‘Virgen‘ i
nosaltres que sigui ‘Mare de Déu’

Ells paguen ‘impuestos‘, que ve d'’imponer‘, i nosaltres ‘contribucions’ que ve de ‘contribuir’.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns ‘sinvergüenzas‘, mentre que els corresponents catalans, són, només, uns poca-vergonyes’.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen ‘madera‘ quan nosaltres toquem ‘ferro’.

Allà celebren cada any les ‘Navidades‘ mentre que aquí amb un sol ‘Nadal’ anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un ‘bon dia’ i una ‘bona nit’ cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos días‘ i ‘buenas noches‘ diaris.

A Espanya es veu que ho donen tot, ‘dar besos, abrazos, pena, paseos…‘ mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets ‘fer petons, abraçades, pena, un tomb…’.

Allà diuen ‘¡oiga!‘ quan aquí filem mes prim amb un ‘escolti!’

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen ‘morenos‘ i nosaltres ‘rossos’, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment ‘almeja‘ i aquí ‘figa’, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells ‘hablan‘ -i fan!- aquí ‘enraonem’, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú ‘adiestran‘ i aquí ‘ensinistrem’. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la ‘destra‘ (dreta) i els altres sobre la ‘sinistra‘ (esquerra)…

Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>