En Siset de Cals Ous remuga altre cop…

No en tenen prou amb fotre’ns els cuartos cada dia, no n’estan prou contents d’enviar-nos l’estatutet a can pistraus, dar-nos pel sac continuadament es veu que no és suficient. Ara Antonio, ens volen rebentar la cultura començant per la llengua. Casun els tribunals espanyols dels pebrots!

A Catalunya es parlen moltíssimes llengües, i dues en són oficials, però només una és la pròpia del país, el català. La llengua de França és el francès, la del País Basc és el basc, la d’Alemanya és l’alemany, la de Castella és el castellà, i la llengua de Catalunya el català. Cony, és que s’ha de ser més curt que un pany de cop per no entendre-ho.

Ara resulta que a les escoles la llengua de les classes ha de ser el castellà. Jo no sé si es que volen fer-ho tot el castellà o i que el català siguin quatre horetes mal comptades o volen separar a la canalla entre catalans i castellans. Però les dues coses són ben dolentes, més que la pesta.

Si els xiquets no aprenen català a l’escola, quan l’aprendran els fills de pares que parlen castellà? O els fills dels immigrants africans, sud-americans, o d’on coi vulguin venir? Si ara ja et trobes amb dependentes i cambrers que no saben que és un tallat, espera que els de Madrid es surtin amb la seva i aquí no ens entendrà ni Cristo.

I si fan això de fer uns la classe en català i altres en castellà, ja l’hem ben cagat amic Antonio. La canalla ja es baralla per tot, ara imagina’t que hi hagi dos bàndols, los de l’escola en català i los de l’escola en castellà. Que uns es diguin “Mira, aquells són castellans! Fora inadaptat! Immigrants!” i els altres “¡Catalufos! ¡Habláis polaco raro que sólo lo hablan cuatro gatos!”.

A Catalunya estem acostumats a rebre gent de tot arreu des de fa segles i segles, i per sort vivim en pau i no ens escalfem entre naltros, perquè al cap i a la fi tots som catalans. Ha vingut gent d’Andalusia i d’Extremadura i aquets i els seus fills són part del nostre poble i del nostre país, estan casats amb gent del país, tenen negocis, viuen bé i ara ja són d’aquí. Aquets últims anys ha vingut gent de tot el món, i ja comences a veure xiquetes negretes que fan d’anxaneta als Castells o sud-americans menjant pa amb tomaca. Com ha de ser!

Mira el Victorino, ell sempre ha parlat castellà, com sa filla, i mai a la vida discutiríem per això. Doncs justament l’altre dia em deia que a ells ja els hi està bé que l’escola sigui en català, que es així com ha de ser. Ai Antonio, jo només espero que en Mas i companyia, tinguin els collons de defensar lo nostro i no es deixin pixar a sobre.

Origen de l’imatge

Aquest article va ser escrit el Friday, 14 de January, 2011 a les 17:20h i està guardat a la categoria Som i serem, Producció pròpia.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.