L’avi Siset també diu “Adéu, Espanya!”

estatut mort

L’avi Siset de Cals Ous, s’ha emprenyat de veritat…

De la maleïda guerra i dels 40 anys que el aquell dictador covard, feixista i genocida va estar dant pel sac perquè ningú va tenir els pebrots de fer-lo caure, no me’n vull ni recordar Antonio. Però només de pensar en els trenta i pico anys que portem de lo que en diuen democràcia, em bull la sang fins a fer-me mal el cor.

Un cop mort el feixista aquí vam començar a cridar Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia! A base de crits i fer-nos sentir, els magnànims de la UCD ens retornen la Generalitat i aproven l’Estatut del 79. I naltros com sempre, a acotxar el cap i donar gràcies.

Alguns vam ser tan il·lusos de pensar que amb en González potser ens escoltarien més, ans al contrari! I mentre en Pujol feia el que tocava, allò del peix al cove, i anar arreplegant les aumetlletes que ens donaven. I naltros com sempre, a acotxar el donar-li les gràcies. Antes també m’ho pensava que això era el que tocava, anar pam a pam i que Catalunya s’anés posant al lloc on tocava dintre d’Espanya. Encara que ens fotessin los cuartos, lo de la independència Antonio, era pel jovent sense seny que no tocava de peus a terra. Això pensava antes…

Quan va arribar el figura de l’Aznar semblava que ens fotrien bastos fins deixar-nos marcada l’espardenya, però en Pujolet va tornar a saber treure’n alguna molla a aquells hereus del petit dictador per anar fent. I naltros, doncs ja saps, ens continuaven fotent los cuartos, la llibertat i la cultura, però acotxats i agraïts. I jo que encara creia que Espanya ens volia, no pensava pas en marxar d’enlloc. Segur que m’entens, oi?

història de derrotes

Fins que va arribar el flautista del conte, el Zapatero dels trons, ens va fer creure que seríem el que mereixíem ser, que ells ens apoyaria. Vam picar i li vam fer cas, i també l’il·lús d’en Maragall que va posar en marxa el nou Estatut. Els partits catalans van fer bona fenya escrivint tot l’Estatut i aprovant-la al nostre Parlament, després de que els espanyols li van passar el ribot el van votar al Congreso i després, el que quedava ho van aprovar la majoria de catalans. Però ni així Antonio! Ara aquests carques del tribunal constitucional ens ho tomben tot, i lo que ja era un estatutet ara no val ni un quilo de fems. Jo ja me n’he afartat amic, ja en tinc los collons plens d’aquesta Espanya i la seva democràcia, ja no soc ni catalanista, ni nacionalista, ni mamarratxades d’aquestes. Ara soc independentista, secessionista i separatista, amb tots els ets i uts.

Què farà el Montilla? Se me’n refot. Jo com va dir l’avi del seu predecessor, Joan Maragall, avui dic Adéu, Espanya:

[…]

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Il·lustracions de l’Avui/El Punt, drets d’autor de Jap i Fer.

2 comentaris a “L’avi Siset també diu “Adéu, Espanya!””

  1. Que què votaré? Jo votaré Joan! | utupia ha dit:

    […] Perquè votaré per la independència? Tinc masses arguments per fer-ho, més aviat haurien de respondre el perquè no volen la independència aquells que hi són contraris. Puc argumentar fins a 80 raons, puc parlar de l’intent d’extermini cultural que vivim recentment, puc pensar en tribunals antidemocràtics, puc esmentar que hi ha gent no catalanista que ja ha arribat a la conclusió que la independència és necessària, puc dir ben clar que la voluntat de sobirania ha arribat a la gent castellanoparlant, puc enllaçar fins i tot un article independentista d’un diari burgès, conservador i unionista que parla del mal negoci de pertànyer a Espanya. I si volgués continuaria. En canvi, quines raons hi ha per no voler que Catalunya sigui un país normal amb estat propi? […]

  2. 5è aniversari | utupia ha dit:

    […] L’avi Siset de Cals Ous ens ha continuat visitant. Cap al juny se li van inflar les boles i va dir-li adéu a Espanya. I clar, quan s’acostaven les eleccions vam conèixer quines eren les seves preferències a l’hora d’anar a votar. Ja posats, jo també vaig fer públiques les meves intencions de vot, amb les il·lusos intencions d’aconseguir alguna cosa. […]

Deixa el teu comentari

Has d'identificar-te per escriure un comentari.