L’Oleguer i Kelme, esport i política

Quan vaig llegir l’article de l’Oleguer Presas vaig pensar Collons què bé que ho dit, no s’ha deixat res. I també em vaig imaginar l’allau d’atacs que li vindrien a sobre, com tothom suposo, i així ha sigut. No en volia parlar perquè m’he suposat que molts ho farien, però no me’n he pogut estar.

L’Oleguer em sembla una persona amb principis que no amaga el que pensa i que potser l’únic que li retreuria és el fet d’haver anat a una concentració de la mal anomenada Selección nacional española si ell no hi vol jugar, però bé, deixe-m’ho en que va ser un acte de cortesia.

És dels pocs futbolistes que tenen els pebrots de significar-se políticament i actuar sense reprimir-se per por a les conseqüències. Des del meu punt de vista, les persones amb poder i influència tenen el deure moral d’utilitzar aquest poder per actuar davant d’allò que considerin injust, posicionar-se, com de vegades han fet el col·lectiu d’actors i actrius. Però en canvi aquesta pràctica no sol ser comú entre esportistes. Xiquet, la butxaca, com més plena millor.

I això, encara que sembli contradictori, entenc que no és barrejar política amb esport, són els esportistes que s’han de posicionar, no en canvi les institucions esportives, tothom se les ha de sentir seves independentment de quina ideologia tinguin. Ser seguidor d’un equip no ha de significar recolzar una determinada ideologia, al Barça per exemple hi tenim l’Oleguer per una banda i per l’altra el franquista íntim amic de l’Eto’o i cunyat d’en Laporta, Alejandro Echevarría.

Per mi ser seguidor d’un equip és simplement això. Pots ser seguidor del Milan i no ser-ho pas de’n Berlusconi, pots ser seguidor del Barça i cantar de cara al sol, i pots ser afeccionat del Madrid i alhora estar fart de la merda que s’aboca des d’allí cap al nostre país.

Però tornant a les injustícies, dono el meu humil recolzament a l’Oleguer i afirmo que procuraré no comprar-me unes Kelme (no em costarà massa, que jo recordi no n’he tingut mai), empresa que ha retirat el seu patrocini del jugador demostrant una falta de respecte per la llibertat d’expressió i una incoherència brutal:

Los responsables de la empresa deportiva abogan por la defensa de los derechos de libertad de expresión y libre pensamiento. Sin embargo, la vinculación de kelme con el jugador se basaba en criterios única y exclusivamente deportivos, por lo que se tomó la decisión de rescindir la relación contractual unilateralmente.

Si algú m’ho pot explicar ho agrairé, jo no entenc com es pot dir que respectes la llibertat d’expressió, que només et bases en criteris esportius i a continuació rescindir el patrocini per raons no esportives. Ai senyors de Kelme, que està molt clar el perquè de la seva decisió.

Tot plegat em recorda casos com els de Crivillé, en que no podia lluir només la senyera en les seves victòries si no volia rebre una clatellada de Repsol (empresa, que per més inri, està dirigida per un català). I segurament actualment passa el mateix amb Pedrosa i companyia.

En canvi no va passar res quan Juan Carlos Ferrero anava a les manifestacions pro-transavassament. És que pels seus patrocinadors no compten els milions de persones contràries a l’obra? Doncs sembla que no, la llibertat d’expressió no és igual per tothom…

La vida és injusta, ja se sap, però no per això deixen d’indignar-me històries com aquestes.

Afegitons 09-02-2007 18.48h: En Partal i companyia tenen molts reflexos, ja han endegat una campanya rebutjant la decisió de la marca esportiva: Kelme m’ha perdut com a client. En el moment en que jo he firmat, es podia llegir: Ja som 5601 clients que ha perdut Kelme en defensa de la llibertat d’expressió. I sembla que la cosa va ràpida.

12-02-2007: Finalment 18.172 persones van firmar i enviar el manifest.

Per si voleu llegir opinions de blogaires destacats, en Saül Gordillo n’ha fet un bon recull.

4 comentaris a “L’Oleguer i Kelme, esport i política”

  1. apuig ha dit:

    Kelme acaba de trencar de forma unilateral el contracte que havia signat amb Oleguer Presas. La causa, segons ha comunicat la marca per mitja de la COPE, han estat unes declaracions i un article del futbolista on reflexionava sobre la situació del etarra De Juana Chaos i es preguntava sobre el per què la justícia mostra diferents graus de severitat depenent de l’acusat.
    Kelme es una empresa del País València que té la seu a Elx (Alacant). Però, malgrat aquesta ubicació geogràfica, la seva pàgina Web es pot llegir únicament en llengua castellana i en llengua anglesa; en canvi no es possible llegir-la en català (o valència si així es vol anomenar la llengua parlada a Elx). Aquesta empresa, com ens explica una article publicat a ”El Periódico” s’ha beneficiat d’ajuts públiques i intenta fer-se publicitat a traves de l’esport.
    Considerar que els esportistes són únicament uns subjectes que competeixen aferrissadament entre ells per poder guanyar, utilitzar-los com a model per vendre sabates i altres materials i privar-los a la vegada del dret a expressar-se, és quelcom contrari a les llibertats més elementals i fins i tot atenta contra la dignitat humana.
    En moltes ocasions hem vist esportistes fent pública la seva opinió política. Alguns, per exemple, van donar suport a la constitució europea; d’altres han pres posició a favor de tal o tal candidat electoral, i ningú s’escandalitza. Aleshores, perquè ara hem de presenciar tot aquest enrenou?. Seguint el mateix raonament d’Oleguer Presas sobre la justícia, podríem dir que en relació a les opinions polítiques dels esportistes també hi ha diferents graus de severitat.
    Això no seràbenefiós per la marca. Per aquesta raó, crec que darrera hi han les pressions del PP valencià i de les institucions on governa.
    El producte que comercialitza Kelme és sensible a l’opinió dels consumidors, i aquests majoritàriament són joves. D’aquí ve el patrocini a determinats esportistes, en els que motls joves s’emmirallen. Potser ja va sent hora de que tots, joves i no joves, ens comencem a organitzar com a consumidors. Darrera de la compra hauria d’haver-hi la nostra consciència.
    apuigsole.blogspot.com

  2. Utopiq ha dit:

    Bon article apuig, però suposant que ets l’Antoni Puig, autor del blog on s’ha publicat, perquè publiques en un comentari el teu escrit? No és suficient publicar-lo un cop?

    Segons jo tinc entès, els comentaris a l’apunt d’un blog, són per fer referència a alguna de les coses que s’hagin dit al propi apunt o per expressar la pròpia opinió, no per duplicar contingut sense raó aparent.

  3. Bravo Oleguer | utupia ha dit:

    […] El que ja no ho és tant és que responguin en català quan són preguntats en castellà. Així ho ha fet l’Oleguer Presas i és quan m’he sorprès. És així com hem d’actuar, responent amb tota normalitat amb la nostra llengua, sempre i quan ens trobem en un territori de parla catalana, clar. Perquè suposo jo que tots els periodistes que viuen i treballen a Barcelona entenen el català (i sinó és així, que s’ho facin mirar). Pels que pensin que el fet que el jugador respongui en català és de mala educació, que es llegeixin si us plau el document que vaig comentar i que parla de l’ús del català. […]

  4. Ciutadà atleta « Polac ha dit:

    […] I com ells, altres exemples més propers. La militància independentista i socialista del futbolista sabadellenc Oleguer Preses no és cap secret i, de fet, tal i com recull l’article ’11 extremos izquierdos’ de la recent apareguda revista Panenka, hi ha més futbolistes compromesos socialment o amb un determinat partit polític del que pot semblar; com l’estret vincle -també descrit a Panenka- entre l’entrenador del Manchester United, Alex Ferguson i el laborisme britànic. […]

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>