Sí, ho reconec, encara no se que votaré, encara no m’he decidit. Podeu dir-me: calçaces! poruc! cagadubtes! o coses més gruixides… El meu estat d’opinió el podria definir com ho fan en un blog que he trobat enmig dels comentaris de ca la Mireia (que, per cert, votarà NO):

Jo encara no sé què votaré al referèndum de l’estatut. Ho decidiré abans d’anar a votar. I ho pensaré una estona.

És un estatut millor que el que ja tenim. Si us diuen que no us enganyen. Ho fan perquè voteu que no. Però és una merda d’estatut. I si us diuen que no ho és també us enganyen. Ho fan perquè voteu que sí.

L’estatut que personalment vull és una constitució. Però em conformo amb l’estatut del Parlament de Catalunya del 30 de setembre amb el suport d’un 90% de la cambra. I l’estatut que ens fan votar és un estatut que no hi té pràcticament res a veure però que és una mica millor que el que ja tenim.

Comparteixo els arguments dels que defensen el NO, i bastant poc els dels que comparteixen el SI. Una cosa és innegable, és millor que el que tenim, però valen la pena aquestes engrunes?

No n’estic segur, per això no se si votar Engrunes o Pa sec. Si s’aprova menjarem les molles d’un estatut retallat i si no s’aprova continuarem rosegant el pa sec de l’estatut del 79 fins ves a saber quan.

El que si descarto és el blanc o l’abstenció, allí m’hi veuran. També em queda el vot nul, potser que ho faci, i en aquest cas, possiblement utilitzi la papereta que promou aquesta web.

Curiosament l’autor de les paraules que he citat ja s’ha decidit pel NO, i com ell n’hi ha molts que clamen pel NO. Però també alguns ens diuen que si.

Quan van fer la primera manifestació organitzada per la plataforma “Som una nació i tenim dret a decidir” si que hi vaig anar, en podeu veure algunes fotos. Però aquest passat dia 27 no, no podia, potser m’hagués anat bé per aclarir-me les idees…

No ho sé, no m’acabo de decidir, em sembla que ara votaria NUL-NO.

Nota: Estic d’exàmens, bé no exactament, però així m’enteneu. Com alguns sabeu reparteixo el meu temps no d’oci (que últimament li resta temps al que hauria de ser d’oci) entre feina i estudis. Doncs bé, aquesta setmana i la vinent he de lliurar unes quantes maleïdes pràctiques, que suposen hores de pencar i treure fum pels queixals; quan, per exemple, sense raó aparent et peten ordinadors. Però bé, prou d’auto-compasió, faig aquesta aclaració perque probablement la freqüència d’actualització en els pròxims dies no serà la desitjada o pràcticament nula.

Aquest article va ser escrit el Wednesday, 31 de May, 2006 a les 15:02h i està guardat a la categoria Som i serem, Estar al dia.
Pots seguir els comentaris d'aquest article amb el feed en format RSS 2.0.
També pots fer un comentari, o trackback des de la teva bitàcola.