L’ús del català

Vull viure plenament en català

Veig que el Xavi, un amic, passades les festes, torna torna al peu del canó. M’ha enviat un correu on hi havia adjunt el document Què faig si…?

L’obro i veig que el subtítol del document ens aclareix la temàtica: Alguns suggeriments que poden ésser útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l’ús del català.

I això és el que conté, un llistat de preguntes i respostes molt ben explicades de les quals en destaco alguna tot seguit.

Quan en general se’m dirigeixen en castellà, puc continuar la conversa en català? És de mala educació?
Naturalment que podem seguir la conversa en català. No és de mala educació, ans al contrari. Aquesta actitud de canviar de llengua per educació forma part d’una sèrie de prejudicis que ha adquirit la nostra societat per justificar els nostres complexos i manca d’autoestima amb la nostra pròpia llengua i identitat cultural i, per tant, i al cap i a la fi, amb una de les parts més essencials de la nostra persona. […]
En una botiga, bar, restaurant, supermercat, personal al servei del client o altres serveis d’atenció al client de qualsevol empresa, la persona que m’atén i m’hi adreço em demana que canviï d’idioma o em deixa clar que no m’entén. Què haig de fer?
En aquest cas ningú no ens pot exigir que canviem d’idioma. La legislació diu clarament que: “Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.” (Article 32.1 de la Llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística). Per tant, no canviarem d’idioma. […]
Em puc dirigir en català a un policia de l’estat o a qualsevol altre funcionari? I si em diu que no m’entén o em demana que parli en castellà?
En el territori sota administració de la Generalitat de Catalunya els ciutadans i ciutadanes es poden adreçar oralment i per escrit en català davant qualsevol organisme de l’administració, tant de la Generalitat, com de l’administració local i de la perifèrica de l’Estat. […]
M’agradaria exigir la carta d’un restaurant, els serveis d’una empresa, la retolació, etc en català, però francament em sento incòmode i no vull crear cap conflicte o mala maror. Què puc fer?
Encara que és preferible expressar directament la nostra queixa o si més no la preocupació a l’empresa afectada, podem fer servir d’altres camins que poden ésser també prou eficients. Així mateix, podem fer la reclamació oficial pel nostre compte mitjançant una entitat que treballi per la llengua, com la Plataforma per la Llengua, o directament a l’Agència Catalana del Consum o bé a les Oficines de Garanties Lingüístiques. O bé cercar l’adreça, el telèfon o el correu electrònic de l’empresa i fer la queixa posteriorment. […]

Com podeu veure respostes interessants i ben argumentades a dubtes que podem tenir en situacions quotidianes. Personalment, acostumo a seguir bastant les pautes que dóna aquest document, al principi costa dirigir-se en català a algú que creus que no t’entendrà però és un esforç que paga la pena. Si volem que la nostra llengua tingui una bona salut l’hem de fer servir.

Em costa d’entendre, per exemple, perquè a l’entorn on treballo, sóc dels pocs (potser n’hi ha un parell més) que parlo català amb tothom. La majoria de catalanoparlants es dirigeixen en castellà a gent que inclús ha nascut aquí, per què han de canviar si els entenen perfectament?

És més, jo veig com algunes d’aquestes persones castellanoparlants quan es troben en un grup petit o t’envien un correu, ho fan en català! Dedueixo que si no el parlen normalment és només per vergonya o peresa. Tan difícil es donar-los un cop de mà parlant-los en català? Per suposat sense fotre-se’n d’ells quan facin alguna pífia, com algun cop he vist fer a algun curt de gambals.

Està clar que seguir les instruccions d’aquest document pot portar a situacions tenses, com m’ha passat en un parell d’ocasions amb l’estimada Guardia Civil, però la causa s’ho val.

Una feina molt ben feta la que han fet els redactors del document, La Plataforma per la Llengua. Van publicar-lo fa dos dies i el tenen disponible a la seva pàgina. Us recomano llegir el document complet amb les respostes anteriors senceres, algunes preguntes més i també informació sobre la resta dels territoris de parla catalana.

5 comentaris a “L’ús del català”

  1. JOrdi ha dit:

    Jo també l’he rebut i em sembla de conya el que diu.

    Com tú, normalment segueixo per costum pròpia moltes de les pautes que diu.

    Fins aviat xiquet.

  2. isaac ha dit:

    Parlant del Català i les “fuerzas del estado”, vaig penjar això a menéame:

    http://meneame.net/story/policias-vejan-ciudadano-espanol-origen-arabe-hablar-catalan

    Jo m’ho crec.

    I, per cert, el rebuig-prejudici aquest per tot el que té a veure amb Catalunya i el Català per part d’alguns dels usuaris de meneame em rebenta.

  3. Utopiq ha dit:

    Ben fet JOrdi ;)

    Isaac, sinó tot, segurament hi ha molt de veritat, però no ho puc dir amb gaire seguretat perquè només he llegit el teu resum. Sembla que el servidor de nodo50 està caigut.
    El que tinc clar és que en major o menor mesura, a l’estat espanyol incloent-hi Catalunya, existeixen maltractaments/tortures per part dels que exerceixen el poder. El trist és que si dius això et prenen per boig, sense tenir en compte la quantitat de denúncies que hi ha per aquests casos.

    El Menéame és una comunitat que representa en certa manera l’Internet hispana, la Xarxa no fa més que reflexar la realitat. I la realitat és que dintre del món hispà, bàsicament espanyol, hi ha molt anti-català, anti-nacionalista i reaccionari.
    Així que estem d’acord, hi ha alguns usuaris que em fan bullir la sang.

  4. A Port Aventura no entenen el català | utupia ha dit:

    […] Per llei m’han d’atendre en català i Port Aventura Park es passa la llei pel folre de l’escrot. Ni els hi va fer cap curset, ni els hi van dir que la gent té dret a ser atesa en català, ni sembla que els ho mencionessin. Realment indignant. […]

  5. Bravo Oleguer | utupia ha dit:

    […] El que ja no ho és tant és que responguin en català quan són preguntats en castellà. Així ho ha fet l’Oleguer Presas i és quan m’he sorprès. És així com hem d’actuar, responent amb tota normalitat amb la nostra llengua, sempre i quan ens trobem en un territori de parla catalana, clar. Perquè suposo jo que tots els periodistes que viuen i treballen a Barcelona entenen el català (i sinó és així, que s’ho facin mirar). Pels que pensin que el fet que el jugador respongui en català és de mala educació, que es llegeixin si us plau el document que vaig comentar i que parla de l’ús del català. […]

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>