Què pebrots té de dolent Wikileaks?

wikileaks logo

De veritat, algú m’ho pot explicar? Què té de dolent l’existència i el treball de Wikileaks? Perquè, a més de les filtracions que regularment està fent públiques, bàsicament el que escolto i llegeixo són crítiques constants a l’associació i el seu principal portaveu o líder, Julian Assange.

No entraré a valorar en detall la importància de les revelacions fetes, o la pertinència de fer-les públiques; per mi totes són importants i considero extremadament positiu que el món ho conegui mitjançant documents verídics i contrastats. I la demostració de que el que està passant és bo, ho demostra que els poders dominants, l’establishment mundial, i tots aquells que lluiten vilment per mantenir l’statu quo estan nerviosos i emprenyats. Si ells borden és que Wikileaks va per bon camí.

Però al mitjans de comunicació i també en l’opinió pública sobretot el que hi veig són crítiques i acusacions, algunes de ben absurdes o fins i tot execrables.

Fotem-li al hippie anti-sistema

Una de les formes més comuns d’atacar Wikileaks i fotent-li garrotada al seu director, Julian Assange, periodista amb formació en física i matemàtiques i experiència com programador informàtic i hacker. El típic atac ad hominen, enlloc de replicar l’associació i els seus actes, ataca a la persona que dóna la cara.

Per exemple, la volgudament controvertida Rahola, a més de considerar-lo un perillós anti-sistema l’acusa de fugir de la justícia, de ser un trilero de la información, un manipulador i un trampós. S’ha quedat a gust. Si arriba a fer-li mal de veritat a algú segur que l’hagués considerat més perillós per al món que el mateix Llucifer.

Aquest paio és un violador!

Un altre exemple d’atac ad hominem. Sobre l’acusació de violació per la qual actualment es troba detingut, no puc analitzar-la en profunditat, perquè moltes de les qüestions legals que hi intervenen escapen al meu coneixement. Però seguint la pel·lícula dels fets, tenint en compte que les que l’acusen de no haver volgut utilitzar condó van aparèixer tranquil·lament en públic al seu costat, o que els fiscals suecs desestimaven el cas en contra de l’opinió dels seus governants, o comparant la persecució que ha patit Assange amb la que llibertat de que gaudeixen tants vaticanistes pederastes, almenys per mi, queda clar que tot és una farsa muntada per desacreditar-lo i a poder ser tancar-li la boca.

Rebentem la seva infraestructura

Si ells ens putegen nosaltres els esborrarem del mapa. Aquesta és clarament la postura d’EEUU i el salvador del món, Obama. No és publica, està clar. Però tots hem vist la persecució que s’està fent minant les seves fonts de finançament, o pressionant a les empreses perquè no puguin ni tenir presència a Internet. Afortunadament no ho han aconseguit del tot, però segur que han fet mal i no s’aturaran ara. Algú dubta de que els problemes que tenen no es deuen a les gestions dels nostres governs, començant pel de Washington?

Jo sóc periodista, aquest paio és un impresentable xupacàmeres

Que us passa periodistes? Perquè esteu tan nerviosos? Wikileaks no us pren la la feina, us en dóna. La informació crua i ingent que publica Wikileaks s’ha de tractar, de cuinar abans de servir-la al gran públic per a fer intel·ligible i digerible. Esteu tan irritats, que alguns feu acusacions tan febles, tan ridícules com atacar el nom de l’associació.

De veritat, dit amb el respecte que tinc per la professió com a periodista local no professional amb amics dintre del gremi, teniu altres temes més importants de que preocupar-vos. Els problemes actuals del periodisme són molts i Wikileaks no és un d’ells.

Aquests subversius només s’atreveixen amb EEUU i Europa

No senyors, no. També ha revel·lat secrets que perjudiquen a països com Xina o Rússia, o sigui que ja n’hi ha prou d’aquesta cantarella. Espero i desitjo que rebin tots els estats que s’ho mereixen, i fins ara s’està demostrant que és així.

Wikileaks només diu coses que tots ja sabíem sense importància

No, això no és cert, però els periodistes, insisteixo, sembla que estan emprenyats i aquest és un altre flanc per on ataquen. S’han revel·lat nombroses informacions que no se sabien, i potser sí que la majoria ja se sabien o es sospitaven, però ara es té la constatació, es demostrar i argumentar amb documents.

Recordo estar discutint amb un amic i sobre el cas Couso i quan jo li deia que n’estava segur de que els governs de la Moncloa i La Casa Blanca treballaven per evitar que els cas arribés a bon port, ell afirmava que això eren exageracions típiques dels anti-americans. Doncs bé, ara tinc arguments irrefutables, que em respondrà? Ja us ho dic jo, atacarà a Wikileaks.

Resumint…

Per a mi, l’aparició en escena de Wikileaks ha estat una de les notícies més bones dels últims temps. N’estic fart de viure en un món on els mandataris sense escrúpols actuen mafiosament i a damunt ni els podem acusar, un món on tothom fa trampa i això es converteix en norma, un món on el diner mana per damunt de qualsevol cosa, un món on les olimpíades i mundials es celebren en països no democràtics només per interessos econòmics, un món on s’abandonen pobles oprimits per geo-política, em fa fàstic. I crec que Wikileaks pot contribuir a reduir aquestes injustícies, així que Visca Wikileaks!

2 comentaris a “Què pebrots té de dolent Wikileaks?”

  1. 5è aniversari | utupia ha dit:

    […] I per acabar l’any, em preguntava, què pebrots tenia de dolent Wikileaks, ja que només veia que rebien garrotades per totes bandes i ningú sortia en defensa seva. […]

  2. pawn shops near mesquite tx ha dit:

    pawn shops near mesquite tx

    Què pebrots té de dolent Wikileaks? | utupia

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>