El Messenger és l’arrova

arrova

Aquesta imatge que veieu és la part davantera d’una samarreta, fa temps que la tinc.

Probablement als que fa anys que em coneixen segur que els sona.

Doncs resulta que fa un parell de dies jo sortia de la biblioteca de Reus, i al creuar-me amb un grupet de nens d’uns 10 anys em miren i un es dirigeix a mi somrient.

Nen
Oye, tu tienes el Messenger ¿a que sí?
Jo mateix
Hehehe, per què ho dius?
Nen
Porque llevas la arroba -i em senyala la samarreta, que era la de la foto-

Em vaig petar de riure, a ell li va fer gràcia i també va marxar rient.

Però al cap d’una estona, pensant, la gràcia se’m tornà reflexió. Vaig arribar a la conclusió que el que m’havia dit aquell xiquet era una petita victòria de Microsoft. Tot i no haver aconseguit l’objectiu, ara llunyà i ridícul de fer una Internet tancada, sembla que en certs sectors ho ha aconseguit, encara que sigui en part.

Hi ha molts nens i adolescents que xatejen amb el Messenger (IRC com t’anyoro), posen les seves fotos i escriuen als MSN Spaces i fan servir Hotmail -sobretot per enviar-se arxius del PowerPoint- i algu potser també intenta trobar amb Microsoft. Això és dolent, i no perquè sigui Microsoft, és dolent que qualsevol companyia tingui tan poder sobre la gent i la tingui dominada d’aquesta manera.

Però de la mateixa manera ara cal anar compte amb un altre gegant, el que no para de crèixer, Google. Fa un temps, producte que treia, producte que triomfava. Molts usuaris ens hi llençàvem de pet a provar-lo, i jo n’era un d’ells.

Des de fa un temps, com molta altra gent, he obert els ulls, en el sentit que usaré quelcom si m’agrada, si ho necessito o millora el que tenia. Si Googleel millor servei de correu gratuït l’utilitzo, si té un servei d’estadístiques que sembla força eficient el provo.

Si llencen un sistema per penjar-hi fotografies, doncs no gràcies, ja en tinc un que no sembla pas pitjor. Si tenen un sistema per penjar videos, doncs m’és ben igual, el que tinc em va prou bé. Si anuncien un sistema per crea-web-fàcils-i-revela-el-teu-correu doncs tampoc el necessito per res, ni el calendari, ni tantes altres betes per l’estil.

Hem de tenir sota control el màxim d’eines que utilitzem, i la millor alternativa és programari lliure i auto-gestionat, per això uso Wordpress hostatjat en un servidor que controlo, enlloc de MSN Spaces o Blogger.

Dit això amb tots els respectes pels usuaris d’aquests serveis, no tothom té els temps o els coneixements per fer-s’ho a mà. I de vegades entenc que si es vol una cosa ràpida i fàcil, aquest tipus de serveis són la opció més adequada. Però almenys cal intentar no convertir-nos en simples ovelles d’una gran companyia.

He enllaçat tots els serveis del que parlo perquè, tot i no voler promocionar-los, considero que si algú no els coneix té dret a fer-ho.

4 comentaris a “El Messenger és l’arrova”

  1. polromeu ha dit:

    Reflexió molt encertada.

  2. Mireia ha dit:

    Tot molt be, que tu en saps un munt d’això, però els/les que tenim blogs de blogger com ho podem fer per tenir una cosa .com o .cat o .org o .net?, i que deu ser pagant, i a més a més que encara que ho paguéssim tampoc controlem això de fer webs, nusé, que es complicat.

  3. Utopiq ha dit:

    Gràcies Pol.

    Si Mireia, com deia, en molts casos per falta de coneixements és normal adaptar-se a un sistema que et faciliti la vida.

    De totes maneres el que volia fer entendre és que no ens hem de deixar atrapar per una sola companyia. Si escrius amb Google, cerques amb Google, i envies correus-e amb Google, veus com tota la teva informació digital la tenen els mateixos? De moment “s’han portat bé”, però i si un dia es dediquen a fer coses “no tan bones” amb la teva informació, o decideixen canviar les condicions dels seus serveis? Et pots quedar amb el cul a l’aire.

    Ho deia perquè hem d’aprendre a diversificar i a conèixer alternatives. Jo per exemple, procuro utilitzar altres eines de cerca per no fer servir sempre Google: Technorati, Yahoo, etc…

    Pel que fa a la cosa .com/.cat/.etc, no és massa complicat, a grans trets seria:
    1. Primer es compra el domini
    2. Busques un lloc on posar la web o el compres
    3. Contractes si fa falta sistema de Base de Dades
    3. Hi instal·les el sistema que vulguis

    Tot això pot semblar molt complicat, però no ho és. Els tres primers punts són com comprar qualsevol producte per Internet.

    I el quart depèn de quina eina trïis. En el meu cas Wordpress, i és força senzill, a més hi ha un fart de pàgines i manuals explicatius.

    Quan costa tot això? Wordpress es programari lliure, cost zero si te l’instal·les tu. I la resta depèn, si domines una mica d’anglès és més barat perquè les empreses estrangeres són més econòmiques.

    Jo per exemple em sembla que pago uns 45€ anuals pel domini, l’espai web i el servei de BD. Les companyies estatals són més cares, no se quan exactament, però són les uniques que ofereixen el .CAT, almenys de moment.

  4. Mikel ha dit:

    Jo soc dels que tambe soc un cazurro informatic , que tinc blog de blogspot perque no s´ha de saber res d´informatica i que amb prou feines se possar links pero res mes.
    De totes formes estic segur que les generacions aquestes que ara tenen 10 anys segur que si volen podran dir la seva perque ja creixeran amb els coneixements , llavors ja veurem que invente el sentor microsoft perque no se li esvaloti el galliner…..

Deixa el teu comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>